dilluns, 15 de maig del 2017

Xevi Xirgo: «I vostè, què farà?»

Fa dies i dies (de fet, setmanes, mesos i algun any) que la pregunta circulant és aquella de: i què farà, doncs, el govern, quan hagi convocat el referèndum i el vulguin impedir? Està molt bé, que ens la fem, aquesta pregunta. Però n'hi ha un altre, d'interrogant, tan o més transcendental que aquest; i és: i vostè, què farà? Què farà si ens impedeixen el referèndum? Aquesta hauria de ser la pregunta circulant. Què estem tots plegats disposats a fer? Què farà vostè si ens impedeixen un referèndum? Què farà si suspenen de les seves funcions la presidenta Forcadell? O el president Puigdemont? O si suspenen les competències a Jané? O a Ruiz? Què estem disposats a fer? Estem, tots, disposats a sortir al carrer no només cada 11 de Setembre sinó quan calgui? Ahir, el president Puigdemont, en un col·loqui organitzat per Sobirania i Justícia, s'hi va referir clarament. Després de fer referència a les grans manifestacions de les darreres diades, va parlar de la necessitat de continuar mobilitzats, i va deixar anar: “Demanem a la gent que es prepari. Això va començar amb la gent i acabarà amb la gent, hi haurà una devolution cap a la gent. Perquè és qui té el botó vermell.” Crec que no va ser només una reflexió. Va ser una mena de “preparin-se, que els necessitarem”. Perquè, certament, el botó vermell perquè tot plegat surti bé no el té ni Puigdemont ni Junqueras ni Mas ni Gabriel. El tenim nosaltres, vostè i jo. I potser en comptes d'estar preocupats per què faran els altres (què farà Rajoy, què farà el TC o què farà Millo), ens hauríem de preguntar què farem nosaltres. Rajoy ja es veu què farà. Tot i res. Ni va rebre Puigdemont, ni ara vol rebre el Pacte Nacional pel Referèndum, ni farà cas de la darrera oferta que li faci arribar el president català. No farà res. I quan passi, es continuarà equivocant i probablement ho farà tot. Deixarà anar el setè de cavalleria, que dèiem quan érem petits i miràvem pel·lícules de l'oest. Per això la qüestió és què farem vostè i jo. I intueixo que tot plegat té molt a veure amb quin marc mental ens hi instal·lem i de si superem o no aquesta mena de síndrome d'Estocolm que patim, sempre pendents dels altres. No s'hi entretinguin més. Després de mesos reclamant-la, la convocatòria del referèndum és a la cantonada. I el botó vermell el tindrem vostè i jo.


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada