L'Estat té un problema greu, que és lluitar frontalment contra les urnes. El simbolisme d'aquestes capses és tan alt que les fa contenir la democràcia i la voluntat popular. Són l'eina física a través de la qual s'expressa la ciutadania i per tant esdevenen, per essència, inviolables. La fotografia d'un policia retirant, per la força, una urna és molt pitjor que la d'un antiavalots estovant un manifestant, per justa que sigui la causa que defensa.
Per tot plegat, el govern de Madrid té com a prioritat intentar que el referèndum de setembre no arribi a concretar-se. I això és molt difícil, perquè en aquests moments la determinació dels partits sobiranistes és màxima i no hi ha discrepàncies serioses respecte a la voluntat de què les urnes estiguin a disposició dels electors algun diumenge de la pròxima tardor. I si les urnes són allà, l'Estat es veurà abocat a la disjuntiva d'utilitzar la força i la coacció per alterar la normalitat de la jornada o, en cas contrari, permetre una votació pacífica i vinculant. El dilema és infernal perquè en tots dos escenaris és Madrid qui perd.
Però només hi haurà urnes des de la unitat i, en conseqüència, és aquesta transversalitat el que l'Estat vol esquerdar. Aquest dilluns, a l'Aliança del Poblenou, Jordi Turull, Joan Tardà, Mireia Boya i Antoni Castellà van donar una lliçó de fermesa en un debat conjunt. "Hi som tots i anirem fins al final", va dir un d'ells. I ho podia haver dit qualsevol... L'aplaudiment final va ser llarg i compartit a dalt i a baix de l'escenari.
Font: elMon.cat
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada