A mesura que s'acosta la data del referèndum, el govern espanyol comença a notar el vertigen d'haver d'explicar a la seva opinió pública que, arribat el moment, un conflicte obert -amb policies retirant les urnes per la força, per exemple- també tindria greus conseqüències per als ciutadans de fora de Catalunya. Una decisió d'aquest tipus implica, necessàriament, una desestabilització molt seriosa del règim del 78 i és incompatible amb les finances d'un estat que té un deute exterior de les dimensions del cent per cent del seu PIB. Reprimir els catalans no només és impresentable democràticament, també és car.
Així les coses, la coacció física contra les urnes del mes de setembre només es pot assumir si l'estat demana sacrificis a la població no catalana. Una possibilitat que ni tan sols se'ls ha passat pel cap al gruix dels contribuents, que pensen que el conflicte només afectarà, quirúrgicament, als ciutadans de Catalunya. Aquesta creença no és casualitat, exactament això és el que els transmeten, des de sempre, els mitjans de comunicació de Madrid i els principals partits polítics que els representen.
Però el càlcul ha fallat i resulta que els catalans estan disposats a arribar fins al final. Tenen unes setmanes per començar a explicar la veritat, per primera vegada, a la seva opinió pública, que haurà de pagar una part del cost del conflicte. Això, o bé acceptar el diàleg amb les institucions catalanes. No hi haurà rendició.
Font: elMon.cat
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada