No era un xantatge sinó un avís. No era una amenaça colpista sinó la decisió de la majoria dels diputats del Parlament. En molt poques línies de la seva intervenció de nou folis apareix recollit l'esperit de la conferència de Puigdemont i el seu compromís públic: "Però que no càpiga cap dubte que, si no s'articula una proposta per absència de voluntat del govern espanyol, el compromís del govern de Catalunya amb el seu poble és democràticament inviolable. Celebrarem el referèndum i serà a partir de llavors quan oferirem una proposta de diàleg i negociació. Però l'objectiu ja no serà celebrar el referèndum sinó convidar l'Estat espanyol a implementar els seus resultats i a contribuir a la transició del nou Estat català".
El seu discurs era també una resposta a l'única política feta pel Govern espanyol fins a la data, que ha estat instar la fiscalia a la judicialització del procés català. Puigdemont, Junqueras i el Govern són conscients de l'envit i no faran un pas enrere. La pilota ha començat a rodar a una velocitat important i ja no hi haurà temps perquè baixi del tren cap dels passatgers del moviment independentista. A la tornada de Setmana Santa, quan es va perfilar l'estratègia de l'independentisme per als propers mesos, això va quedar més que clar. El Govern s'ha encarregat a través d'una feina discreta a Madrid amb les ambaixades o a través de les delegacions de la Generalitat a l'estranger de fer saber la seva determinació amb el referèndum el proper mes de setembre. Pactat, si és possible, en primera instància. Però referèndum sí o sí.
Font: elNacional.cat
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada