En quin punt ha arribat l’estat espanyol quan hi ha veus que lamenten i diuen que és “il·legal i anticonstitucional” la conferència que el President Puigdemont ha fet aquesta tarda a Madrid com a últim intent per convèncer-lo de fer un referèndum pactat? En quin tipus d’estat l’expressió de les idees democràtiques es considera il·legal?
Sens dubte que aquestes reaccions que consideren que una conferència és “il·legal i anticonstitucional” ens transporten cap a èpoques passades, quan vivíem sota el règim franquista en el qual imperava la censura prèvia. Amb aquestes declaracions, sembla que el President Puigdemont –un president elegit democràticament pel poble de Catalunya- hauria d’haver demanat “permiso a la autoridad competente” com en altres èpoques pretèrites, per fer la conferència sobre el referèndum sobre el futur de Catalunya que, recordem-ho, el 80% dels catalans i catalanes volem fer.
Evidentment, l’alcaldessa de Madrid ha rebut nombroses pressions per haver cedit una sala perquè Puigdemont s’expressés a Madrid. Ells, d’aquest gest, en diuen “radicalisme”. Nosaltres, expressió de les idees en democràcia. És a dir, democràcia i llibertat d’expressió.
De fet, al President de la Generalitat ja se li va impedir pronunciar aquesta conferència al Senat, la cambra que es diu “territorial”. I és que si fos una cambra de representació territorial de veritat, hagués obert les portes al President de la Generalitat, màxima institució de Catalunya, perquè pogués explicar les seves idees i el seu plantejament sobre el referèndum. Però bé, el Senat prefereix obrir les portes a la celebració d’homenatges a procuradors de l’època franquista o a lliuraments de premis taurins, abans que al President de la Generalitat de Catalunya.
Mentrestant, el Govern espanyol també ha estat enfeinat promovent una querella contra la consellera de Governació, Meritxell Borràs, per intentar comprar urnes per poder votar, enlloc d’ocupar-se del que s’hauria d’ocupar com és solucionar el caos a l’aeroport del Prat, entre d’altres qüestions. Un matís: el mateix expedient administratiu per comprar urnes a Andalusia no comporta cap querella, mentre que a Catalunya sí. I el mateix ens passa en tantes i tantes qüestions que l’Estat ens discrimina només per un fet: ser catalanes i catalans.
Font: elMon.cat
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada