Als partidaris de la independència catalana sovint se'ls pregunta per què no estan contents amb el nivell d'autonomia de la seva regió. La resposta curta és simple: Volem tenir el nostre propi país, igual que tots els altres.
Els polítics unionistes sovint responen als seus crítics amb el tòpic que Espanya ja és un dels països més descentralitzats del món. Però ¿ho és realment? Cap americà, belga o escocès acceptaria competències transferides que poden ser revocades per majoria simple al Parlament estatal i sense conseqüències, com passa aquí.
Sobre el paper, Catalunya té autonomia. En realitat, no en queda gaire res. Gràcies al zel centralista d'Espanya, els trens de rodalies de Barcelona, el seu aeroport i fins i tot el seu port estan estretament controlats pel govern de Madrid.
A Alemanya, per contra, la ciutat-estat d'Hamburg posseeix i controla la seva xarxa de trens de rodalies, l'aeroport i el port marítim, sense posar en qüestió la unitat d'Alemanya. Als Estats Units, el codi penal és una competència de cadascun dels 50 estats. A Catalunya, ni tan sols podem tenir el nostre propi Consell Superior dl Poder Judicial. Cada institució està estretament controlada i limitada pel govern central.
Per si això fos poc, més de 40 anys després de la mort del dictador Francisco Franco, els catalans segueixen discriminats per parlar el seu propi idioma. En un dels innombrables exemples, aquest any un professor universitari va rebre una multa de 601 € per atrevir-se a parlar en català a un agent de la policia espanyola a l'aeroport de Barcelona.
Dues decisions del govern central han estat els detonadors definitius del moviment d'independència. Un d'ells va ser negativa reiterada de Madrid per complir amb els compromisos d'inversió pública a Catalunya. L'altra va ser la sentència del Tribunal Constitucional sobre l'Estatut d'Autonomia català, de manera que el tribunal, que actua a instàncies del governant Partit Popular de Madrid, es va dedicar a corregir la voluntat democràtica del poble de Catalunya 2010.
El TC va modificar i disminuir un text aprovat pels Parlaments d'Espanya i Catalunya i, sobretot, pel 73,9 per cent dels votants catalans en un referèndum vinculant. El tribunal - els membres del tenen vincles clars partidistes - va fer feina bruta dels conservadors i va imposar l'agenda del partit. En fer-ho, va violar la Constitució que està destinat a protegir.
Això no té res de nou. Els successius governs espanyols han violat l'autonomia catalana amb impunitat. Han impulsat legislació sobre qüestions sobre les quals no tenen competències i han presentat recursos contra decrets catalans perfectament constitucionals per provocar-ne el bloqueig automàtic. Mentrestant, l'administració del primer ministre espanyol, Mariano Rajoy, incompleix 34 sentències del Tribunal Constitucional que són favorables a Catalunya.
El Congrés i el govern d'Espanya han rebutjat les peticions catalanes d'un referèndum vinculant sobre la independència - una mesura que compta amb el suport de tots els que 8 de cada 10 dels residents de la regió, d'acord amb la majoria de les enquestes.
De fet, més de la meitat de la població catalana diu que donaria suport a un referèndum vinculant - fins i tot si fos prohibit per les lleis espanyoles o rebutjada pel govern. Les enquestes també mostren que una aclaparadora majoria acceptaria el resultat d'un referèndum, sigui quin sigui el resultat.
Catalunya és una societat madura, i els seus líders estan disposats a negociar. No obstant això, després de tres cicles electorals dominats pel debat sobre l'autogovern, els seus representants s’han quedat sense opcions per a una solució negociada.
Després que 85 de 135 parlamentaris catalans acordessin organitzar un referèndum d'independència, Madrid va processar i condemnar l'expresident català Artur Mas i tres dels seus companys per haver complert el seu mandat democràtic.
Madrid no es va prendre bé l’impuls de Mas a una consulta popular el 2014 no vinculant sobre la independència, en què va participar prop del 40 per cent dels votants - 81 per cent dels quals a favor de la independència. La presidenta del parlament català Carme Forcadell i quatre dels seus companys de la mesa també han estat citats a declarar davant el tribunal per haver permès un debat sobre la independència.
Com és possible que Espanya, un membre de la Unió Europea, sigui incapaç de resoldre un conflicte pacífic que afecta el 20 per cent de la seva població? Com a membres de la societat civil, l'Assemblea Nacional Català (ANC) defensem el dret de Catalunya a votar sobre la independència. Atès l'estancament polític, donem suport al govern i el parlament català en el seu compromís de celebrar un referèndum, siguin quines siguin les circumstàncies.
Les demanda d’independència per a Catalunya no provenen d’una seu de partit. Cada any, fins a 2 milions de persones han sortit als carrers per reclamar el dret a votar sobre la independència. Aquest tipus de compromís - en una regió de poc més de 7 milions de persones - és el que va permetre l’aparició de l'ANC. Organitzacions com la nostra - que no estan afiliades a cap partit polític - són la garantia que la solució arribarà a través de les urnes, no amb un acord entre bastidors.
La UE es basa en el respecte als drets humans - incloent els de les minories - la dignitat humana, la llibertat, la democràcia, la igualtat i l'Estat de dret. Com a tal, no es pot permetre el luxe de girar l'esquena a tantes persones que clamen pel seu dret al vot. Quin missatge s'enviarà al món si els propis membres de la Unió no són capaços d'aplicar els seus valors bàsics?
El Parlament català ha aprovat el pressupost del govern per a l'any 2017. La propera estació serà l'adopció d'una llei "transició a la independència", que haurà de ser ratificada al referèndum previst pel setembre. Rajoy, com era d'esperar, ha promès que aquest referèndum "mai" tindrà lloc. Però cap funcionari del govern sembla estar disposat a explicar com pensen evitar que succeeixi.
Si Madrid ha de recorre a polítiques coercitives, l'ANC hi serà per assegurar-se que els nostres representants electes puguin complir les seves promeses als votants. Si hem de muntar un campament i dormir davant el Parlament, ho farem. Si hem de plantar-nos davant la policia espanyola amb res més que les nostres paperetes, ho farem. Defensarem la democràcia a Catalunya, i d’aquesta manera durem ben alta la torxa dels valors europeus.
Jordi Sànchez és el president de l'Assemblea Nacional Catalana (ANC), una organització de base que dóna suport a la independència política de Catalunya.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada