Comença a quedar clar per a tothom que l'estratègia de l'Estat passa pel xoc frontal amb les institucions catalanes. El discurs de Puigdemont a Madrid i la carta que se'n ha derivat han obtingut una resposta amenaçadora, amb el govern espanyol jurant sobre la Bíblia que no hi haurà negociació sobre les urnes i insinuant que, si convé, els representants electes catalans acabaran a la presó. No a tot. No és no.
Així les coses -i si no hi ha canvis imprevistos, però possibles- la resolució del conflicte dependrà de la capacitat de l'independentisme per resistir al carrer la repressió de l'Estat. Si Madrid retira les urnes per la força i no passa res -o res inassumible-, Catalunya continuarà essent una comunitat autònoma de règim comú durant una o dues generacions més. Si, pel contrari, la reacció al carrer desborda l'estratègia repressiva de l'Estat, Catalunya s'haurà armat de raons per picar a la porta de la comunitat internacional, sempre disposada a treballar a partir dels fets consumats. Arribats aquí, no hi hauria alternativa al tot o res.
Queden unes setmanes, poques, per comprovar qui aplica l'estratègia correcta i qui menysvalora l'adversari. Políticament, aquest estiu serà curt.
Font: elMon.cat
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada