Xevi Xirgo: «Al límit»

Per terra, mar i aire. Ahir el govern del PP en pes, presidente inclòs, van disparar per terra, mar i aire contra l'oferta formal que el govern català ha fet finalment per negociar un referèndum. Repassin-se vostès la conferència que dilluns van fer a Madrid el president Puigdemont, el vicepresident Junqueras i el conseller Romeva; i repassin-se després les declaracions que vàrem sentir ahir de Rajoy, Millo, Cospedal, Sáenz i tot el seu seguici. I comparin el llenguatge utilitzat per uns i altres. Diàleg, entesa, proposta, negociació, democràcia i referèndum, per un costat. I per l'altre? Cop d'estat, xantatge, militars, suspensió de l'autonomia, impedir, poder, deslleialtat... Ahir, els advertiments del govern espanyol van pujar de to (i em temo que ho faran encara més els propers dies) i el llenguatge bèl·lic predominava en tots ells. I si un nexe en comú tenien totes les declaracions que vam sentir dels populars (no pas de popularitat, sinó de PP) era el de culpabilitzar el govern català, en exclusiva, de la situació creada. “Estan posant en risc l'autogovern”, deia Millo en una entrevista a cala Terribas. “L'Estat garantirà que no es trenqui la democràcia”, hi va afegir. I jo em pregunto: i en aquesta situació, l'Estat (i el PP) no hi té cap responsabilitat? No senten, de veritat, que hi tinguin cap responsabilitat, tots aquests senyors del PP? Si som a punt d'un trencament (del trencament de la democràcia, arriba a dir Millo), no hi té cap responsabilitat el PP, insisteixo? No hi té res a veure que hagin fet el sord des del 2010, quan el TC va trinxar l'Estatut? No hi té res a veure, aquella recollida de signatures contra l'Estatut que va fer el PP? No hi té res a veure el cop de porta de Rajoy al president Mas quan aquest li va dur a la Moncloa una llista de temes per resoldre? No hi té res a veure el no a tot del PP? No hi té res a veure la judicialització permanent? No sentiu, de veritat, Millo, Rajoy, Cospedal, Albiol i tots plegats cap responsabilitat? Perquè no he sentit, en cap moment, cap mea culpa de res. Què heu fet, per evitar el xoc de trens? Res. No es pot, senyors meus, despatxar com heu despatxat el clam de dos milions de catalans. Aquesta, la d'ahir, serà la vostra estratègia? La por i l'amenaça? Qui ho haurà dut, tot plegat, al límit del trencament?

Font: elPuntAvui.cat