Empar Moliner: "President Mas..."

President Mas, perdoni que li escrigui a un dia de l’Onze de Setembre amb la feina que deu tenir, però és que el botiguer, el taxista, l’adroguer i fins i tot el musculat entrenador personal em pregunten si hi haurà o no hi haurà consulta. I jo els contesto el que em passa pel magí, i, quan puc, també li pregunto el mateix al Toni Soler, quan me’l trobo a l’ARA, i al Vicent Sanchis, quan el veig als passadissos de TV3, i a l’amic de l’amic de l’amic de la Rahola quan coincidim prenent copes al Dry Martini.

President Mas, comprenc molt bé que dubti, que tingui una por immensa, que es trobi malament i que vulgui guanyar temps. Però li voldria dir -clar i lapao, per no dir “clar i català”- que vostè, ara mateix, sense pretendre-ho -les coses són així- ja és un màrtir. I ha de triar entre ser un màrtir dels espanyols (perquè no fa possible la consulta) o ser un màrtir dels catalans (perquè fa possible la consulta).

Aquests dies alguns dels seus consellers ens han fet saber que no és possible fer una consulta no legal. Que ens la fotríem. Però, estimat, estimadíssim president, si no duem a terme la consulta amb l’argument que la consulta no és legal, qui es pot creure que durem a terme, més endavant, unes plebiscitàries i, tot seguit, una declaració unilateral d’independència, que encara serà més il·legal? Per què la DUI sí i la consulta no? Què haurà passat, excepte temps? Com podríem desacatar els poders de l’estat amb la DUI si ara no podem desacatar-los posant urnes al carrer? President, si posem les urnes al carrer i ells les cremen o les aixafen, hem guanyat. Si no posem les urnes al carrer, perquè és il·legal, han guanyat ells. I en aquest joc -de cap manera ha de ser una guerra- no hi ha una segona partida. Li desitjo molta sort i molt coratge. No voldria ser vostè. Voldria ser vostè.

Font: ara.cat