Vicent Sanchis: "Benvinguts al remolí"

«Només la unitat, l’habilitat, la generositat, el seny i l’audàcia portaran el poble català on vol arribar la majoria»

Benvinguts de nou al remolí. Després de mesos d’arguments, retòrica i reiteracions –també d’insults i amenaces– han arribat les hores de la veritat. A partir d’avui el pendent fa baixada i totes les dates incorporen fets consumats. Hi haurà la pressió popular, confirmada aquest 11 de setembre a Barcelona. Hi haurà la reacció, menys popular, que es perpetrarà també l’11 de setembre a Tarragona. La victòria serà per KO.

Hi haurà la Llei de consultes, que aprovarà per majoria excessiva el Parlament el 19 de setembre. I el decret que fixarà la consulta, que el president de la Generalitat signarà el 21 de setembre. I el recurs del govern de l’Estat. I la suspensió tramposa, dita cautelar, que el Tribunal Constitucional anunciarà una setmana més tard.

Hi haurà tot això, i encara més. I tot es precipitarà. I en veurem de tots els colors. I la part més sensible i més activa dels catalans haurà de pressionar. I haurà de fixar, també, el punt de transgressió. I el grau de risc i el de sacrifici que voldrà i podrà d’assumir. Hi haurà dies de glòria i dies de por. Tot no s’acaba, de cap manera amb la consulta. Es faci o no es faci el dia 9 de novembre, la troca s’embolicarà fins aconseguir el nivell de llibertat i dignitat necessaris o fins a doblegar els genolls.

Aquesta pressió als carrers serà imprescindible per al bon fi del procés. Artur Mas va convocar eleccions al Parlament després de l’esclat del carrer de l’11 de la Diada de 2012. Convergència Democràtica va girar del tot quan els seus dirigents van entendre que la majoria del catalanisme era independentisme. El carrer serà imprescindible perquè la roda no deixi de girar. Perquè els representants de la majoria dels catalans no els despaguin ni els desenganyin.

Però hi ha un altre element determinant perquè acabi com acabi tot plegat acabi bé. Es diu unitat. La unitat dels partits sobiranistes. Més enllà de sigles, interessos, estratègies i egoismes. Senyors dirigents, facin el favor de no fer el joc a l’Estat. Deixin-se estar de comissions, 3 o 5 per cent, acusacions, retrets i passar comptes. Només la unitat, l’habilitat, la generositat, el seny i l’audàcia portaran el poble català on vol arribar la majoria. Deixin de tocar la pera, per l’amor de Déu i de tot el santoral.

Font: NacioDigital