Carles Capdevila: "Això va de respecte i de dignitat"

A L’ENTREVISTA d’ahir amb la filòsofa Marina Garcés, que si us la vau perdre us la recomano per la lucidesa, el compromís i la contundència, deia que la desigualtat ha posat en circulació una paraula que fa temps hauria sonat pomposa i antiquada, la paraula dignitat. I afegia: “Què implica lluitar avui per una vida digna i fer-la possible? Entre la desigualtat i la dignitat és on s’estan articulant les noves formes de politització”. Es referia als moviments que combaten el capitalisme descarnat i descarat, per això sentenciava que “del capitalisme ja no se’n pot esperar cap vida digna que no sigui només el privilegi d’uns quants”. Crec que un dels motors de la mobilització ciutadana sobiranista és també la dignitat. És un motor imparable, que els poders no comprenen i per això, sovint, en lloc de desactivar-lo hi afegeixen benzina. El procés l’han volgut combatre ignorant-lo, desacreditant-lo, rient-se’n, l’han associat purament a diners, l’han caricaturitzat com a moviment egoista, n’han celebrat la mort diverses vegades, per uns resultats electorals, per un cas de corrupció... I avança, imparable. No entenen que l’empeny la dignitat de la gent que ha dit prou i construeix un projecte propi i engrescador. Cada intent de menystenir-lo des de la supèrbia fa més irreversible el moviment. Dignitat i respecte són elements clau en les lluites des de baix amb tant de present. En totes les direccions. També el punt feble del sobiranisme són alguns tics de superioritat moral. Qui vulgui vèncer sap que ha de ser contundent contra qui no el deixa viure, i seductor per convèncer i sumar compromisos de les persones que han trobat en la dignitat el coratge per derrotar les pors.

Font: ara.cat