Roser Cavaller: "El «no» de Rajoy"

«Encara que ara sembli difícil, la consulta se celebrarà el 9-N, molt probablement per pressions de la comunitat internacional»

Mentre el govern espanyol va dient que no, nosaltres cada cop estem més preparats per fer la consulta el 9-N. El magnífic documental Un país normal, produït dins de la campanya impulsada per Òmnium i presentat a mitjan juliol, expressa molt bé aquesta idea. El curtmetratge s’nicia amb unes veus en off afirmant que la consulta no se celebrarà (Rajoy), que és inconstitucional (Sáenz de Santamaría), i que no hi ha dret de secessió d’una part del territori (García-Margallo), al mateix temps que unes mans van destapant un paquet amb una urna a dins. Mentre ells diuen no, nosaltres muntem l’urna.

El president Rajoy negarà la consulta fins a l’últim moment, com va fer Zapatero amb la crisi econòmica. Quan ja no es podia aguantar més, Obama va trucar Zapatero, instant-lo a actuar per fer front a la crisi i reduir el dèficit. Després, Zapatero va perdre eleccions i el seu partit va començar anar com el carro pel pedregar. Fins i tot és possible que el PSOE acabi diluint-se i desapareixent del mapa. Ara sembla impossible, però hi ha precedents de partits molt consolidats que han estat engolits pel remolí de la història, com el Partit Socialista Italià (dissolt el 1994) o la mateixa UCD d’Adolfo Suàrez.

Amb la irrupció de Podemos, que curiosament ha manllevat el lema electoral del president nord-americà “we can”, al PP se li complica el panorama. Les enquestes pronostiquen que difícilment podrà revalidar la majoria absoluta, ni sumant amb UPyD. L’estabilitat política que tant ha exhibit Rajoy amb la seva força parlamentària té data de caducitat. Ara està enfilant la recta final d’un mandat que, com en el cas del seu predecessor, sembla tocat per una bona dosi de fortuna. La seva estratègia, per convicció i tarannà, és evitar que es convoqui la consulta, però si continua amb el seu "no i no", li pot passar el mateix que a Zapatero. Negar la realitat només serveix per empitjorar els problemes. Si Zapatero no hagués fet veure que la crisi econòmica no l’afectava, segurament ara hi hauria tant d’atur.

L’Estat espanyol té un deute descomunal, el nivell més alt dels últims cent anys. Al juny va superar per primer cop el llindar històric del bilió d'euros i suposa ja el 98,4% del PIB. Des que va començar la crisi, el deute públic espanyol s'ha triplicat. Els creditors i el BCE voldran que el procés català es faci de la millor manera possible. Res espanta més els poders econòmics que la inestabilitat política. Si la Moncloa persisteix en el seu enrocament, es produirà un enduriment de les posicions i el conflicte amb Catalunya s’accentuarà. Els mitjans de comunicació internacionals ho pregonen als quatre vents. La immensa majoria aposta per una entesa entre Madrid i Barcelona. Tothom intenta ser molt diplomàtic. Però ningú no es jugarà els quartos per quedar bé amb Madrid.

Encara que ara sembli difícil, la consulta se celebrarà el 9-N, molt probablement per pressions de la comunitat internacional. Rajoy no l’autoritzarà, però tampoc la impugnarà. El govern espanyol optarà per inhibir-se, deixant molt clar, això sí, que el resultat de la consulta no tindrà cap validesa legal. Com diu el jutge Santiago Vidal: “simplement la tolerarà”. A aquestes alçades, el procés és imparable. Per reblar el clau, la societat catalana farà una V espectacular el proper Onze de Setembre, just 300 després de perdre les nostres llibertats i institucions. Rajoy està gestionant el procés català de la mateixa manera que Zapatero la crisi econòmica, negant l’evidència, i la pel·lícula s’acabarà igual, amb la comunitat internacional imposant el seny. Ho tenim a tocar.

Font: NacioDigital