Soraya Sáenz de Santamaria s’ha convertit en la icona de la guerra de l’Estat per terra mar, aire i clavegueres contra Puigdemont, Junqueras i la majoria de catalans que volen votar. Es branda molt la bandera espanyola i la constitució, però analitzant el perfil biogràfic de tots els ministres i alts càrrecs del Govern i del personal dirigent de les institucions de l’Estat es veu com predomina la carrera funcionarial en els aparells de l’Estat o els seus entorns.
Darrerament ha estat notíca doblement el Tribunal de Comptes. Tant per les seves actuacions confiscatòries (o sigui anticonstitucionals) sobre el patrimoni d’una desena de càrrecs polítics i funcionarials de la Generalitat per haver organitzat una consulta de botifarrada, com la qualificava el mateix Rajoy. Com, ha estat notícia, per l’estudi que demostra el grau elevat d’endogàmia dels membres del Tribunal.
El Tribunal de Comptes ja havia estat polèmic per la negligència en la seva funció d'inspecció dels comptes dels partits polítics del règim. Als no addictes als han inspeccionat fins el color de la roba interior. El 2012, quatre anys després de l'escàndol Gürtel de corrupció del PP el tribunal no havia tancat encara l'informe de la seva comptabilitat de l'any 2007, facilitant així la prescripció dels delictes que es produeix als quatre anys. És inaudit que passi això? En absolut.
Els nomenaments en les últimes sis legislatures ha estat en mans del PP i PSOE. Així hi hem trobat el president Ramón Álvarez de Miranda, fill de l'ex-president del Congrés i ex defensor del poble Fernando Álvarez de Miranda, de nissaga franquista; els consellers Manuel Aznar López germà de l'expresident Aznar; d'Antonio de la Rosa ja mort, cunyat de Rodrigo Rato; de Juan Velarde, que alhora era patró de la fundació del PP FAES; i Margarita Mariscal de Gante exministra amb Aznar. Lluís Armet exdirigent del PSC.
L’informe fet públic denunciava casos clars de nepotisme en triar als treballadors i alts càrrecs del Tribunal. Dels seus més de 700 treballadors, almenys 100 són familiars o persones properes de consellers i alts càrrecs del mateix tribunal, o d'alts càrrecs polítics El mateix Tribunal Suprem va protestar perquè al Tribunal de Comptes hi havia més funcionaris nomenats pels partits, que funcionaris de carrera.
Però fins i tot aquests són triats en oposicions on tres sobre cinc membres del Tribunal opositor són alts càrrecs del Tribunal de Comptes. I moltes fonts informades del tribunal suggereixen que durant anys, hi ha hagut enxufisme i manipulació de places en favor de determinats aspirants. Aquest tribunal és un dels organismes públics que millors sous paga als seus empleats: al voltant de 3.000 euros de mitjana.
Si Catalunya acaba sortint-se’n. L’Estat deixarà de recaptar un mínim del 21% dels ingressos (altres experts eleven la xifra a 30%) que són els que es generen a Catalunya ( més dels que es recapten formalment). Si hi afegim la davallada d’ingressos de l’Estat procedents de les empreses espanyoles que fins ara tenien captiu el mercat català, comprendran vostès perquè els buròcrates estan en peu de guerra.
Hi estan els del Tribunal de Comptes, del TC, del TS, de tots els organismes nacionals radicats a Madrid i de tots els aparells ministerials d’un Estat macrocefàlic. I no ho estan per la pàtria espanyola. Ho estan perquè està en risc la seva plaça i la dels seus fills, dones, cunyats o amistançats a les institucions de l’Estat. No són tontos: entre un 21% i més d’un 30% de disminució de volum dels aparells. Aquesta cura d’aprimament és impossible d’assimilar per un Estat que té obesitat mòrbida. I el buròcrata mai té la cintura d’un polític. “Antes partía, que doblà”. Doncs, això.
Font: NacioDigital.cat
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada