La imminència del referèndum ha fet caure les màscares. L’assetjament habitual de l’Estat a les reivindicacions catalanes ha derivat cap a una violència de rang superior. Violència que involucra cossos policials, jutges, fiscals, ministres, mitjans de comunicació, clavegueres... Una violència no pas improvisada sinó llargament i minuciosament planificada. Completada fa poques hores amb l'intent de subordinació forçada dels Mossos d’Esquadra.
El missatge que aquesta repressió barroera transmet és clar: l’Estat i els seus valedors han renunciat a fer propostes, a argumentar, a seduir, a convèncer, a fer dubtar. No tenen res a dir més enllà d’invocar una legalitat estrafeta convertida en la seva arma més amenaçadora. L’Estat reconeix així que una part substancial de la població catalana només pot ser retinguda com a súbdita per la via de la dominació i la imposició.
Ordinàriament, amb la instrumentalització d’un marc jurídic fet a mida i la complicitat de l’aparell judicial n’hi havia hagut prou. Però els darrers mesos s’ha fet evident que, exhaurides les altres, la desobediència era l’única via de defensa dels drets i llibertats de la població, i una eina necessària d’empoderament ciutadà. I l’Estat –en adonar-se’n- ha recorregut al seu fonament més genuí i persistent: la força bruta, la capacitat de reprimir, la violència descarnada.
Sempre ha estat així. Però els darrers episodis ho han fet més evident per a més gent. El referèndum molesta i volen impedir-lo perquè suposa donar la veu al poble i interrogar-lo sobre qüestions elementals prohibides. Què volem ser? Com?
Pels defensors de la posició de l’Estat, l’Espanya unida és un producte històric complet i acabat; immutable i definitiu. Tancat. Ells ja saben què és Espanya, qui és espanyol, què vol dir ser-ho i com se n’ha de ser. I, des d’aquesta perspectiva, una Catalunya amb pretensions de subjecte sobirà és la principal anomalia que tara l’estat nació. Per això, els resulta inimaginable i inacceptable que catalanes i catalans puguin voler un estat propi. En la seva concepció, senzillament som seus. El país és propietat seva i la nostra voluntat els pertany. Per això l’oferta que plantegen és resol en la claudicació, la rendició, la submissió.
Però aquesta llarguíssima etapa històrica de la dependència sense cap altre horitzó s’ha acabat. S’ha acabat la Catalunya representada només per unes elits subordinades que es limitaven a demanar la seva porció del pastís. El gir social català és ja un fet. La resposta a la repressió i al menysteniment de les institucions catalanes ha estat immediata i al carrer, a l’espera de ser ratificada a les urnes. Davant la violència i l’abús de poder de l’Estat, mobilització popular. No us tenim por. Defensarem la democràcia i les llibertats. Votarem!
Aquesta setmana la mobilització pel referèndum ha eixamplat la seva base i ha esdevingut una veritable revolta popular en marxa. Tranquil·la, cívica i molt transversal. Cada dia més. El Govern català ha aguantat l’embat repressor amb dignitat i fermesa, mantenint l’objectiu del referèndum. Fent-ho, s’ha guanyat el respecte també de sectors que no li donaven suport. Ara, el moviment democràtic ha acumulat energia i ha depassat l’espasi estricte del “procés”. Per això, si els pròxims dies l’Estat ataca la cúpula governamental, l’ANC i Òmnium, o vol intervenir els mitjans públics de la Generalitat, la resposta ciutadana serà encara més multitudinària i el règim del 78 serà desplaçat pel nou poder popular que ja ha emergit i ha demostrat ser ben capaç d’organitzar-se. L’exemplaritat cívica i votar massivament l’1 d’octubre en seran la millor prova.
Font: NacioDigital.cat
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada