«Allò veritablement important és que el cas català torna a estar a les agendes dels mitjans de comunicació més importants del planeta»Fa poques hores, el president de la Comissió Europea, Jean-Claude Juncker, ha esvalotat el galliner. A l’home li feien una entrevista a la cadena televisiva Euronews amb tres youtubers i uns quants internautes. Diverses de les preguntes han fet referència al procés de Catalunya cap a la independència.
Inicialment, Juncker no s’ha sortit del guió. És a dir, ha anat repetint allò que el tema català és un afer intern espanyol i que les institucions europees respecten les lleis dels estats membres. Però davant de la insistència en les preguntes que l’interpel·laven directament sobre el referèndum de l’1 d’octubre, el president de la Comissió Europea ha deixat caure la bomba (metafòricament parlant, és clar): “Si un dia hi ha un sí a la independència de Catalunya, les institucions europees respectaran aquesta tria”.
Aquesta opinió d’un dels més alts dirigents comunitaris no s’havia produït mai. I ha tingut lloc la mateixa setmana que Heather Nauert, portaveu del Departament d’Estat nord-americà, en una trobada amb mitjans de comunicació, ha assegurat que, tot i que el seu govern no vol interferir en qüestions nacionals, treballarà i col·laborarà amb “el govern o entitat que surti del referèndum de l’1 d’octubre”.
No tinc cap dubte que els tentacles de la diplomàcia espanyola aconseguiranen les pròximes hores o dies matisacions a aquestes declaracions. Però allò veritablement important és que el cas català torna a estar a les agendes dels mitjans de comunicació més importants del planeta. Després d’uns anys en què el seu interès havia anat baixant, la convocatòria del referèndum i la nova gran manifestació de l’11 de setembre d’enguany (cap país d’Europa ha aconseguit mai mantenir el nivell de mobilització del poble català) han tornat a fer venir a casa nostra centenars de periodistes d’arreu del món per explicar aquest procés de desconnexió al cor del continent.
Per què Juncker respon així? Per què Nauert afirma allò que afirma? Doncs perquè els periodistes fan preguntes sobre Catalunya a Washington, a Brussel·les o a París. A l’entrevista d’Euronews la qüestió catalana ha estat més present que mai. I en la mateixa línia, només així podem entendre l’editorial recent del diari francès Le Monde en què demanaven a Rajoy que seguís l’exemple de Cameron i negociés un referèndum amb els catalans. Només així podem entendre l’editorial del New York Times en què s’afirmava que el millor que podia fer Espanya era permetre un referèndum d’autodeterminació de Catalunya. Només així podem entendre el desplegament dut a terme pel diari francès Le Figaro per explicar als seus lectors les causes del creixent independentisme de la població catalana. Només així podem entendre el seu editorial a portada titulat Divorci a l’espanyola i en el qual els responsables de Le Figaro explicaven alguns dels greuges de l’Estat amb Catalunya.
I mentre centenars de periodistes dels cinc continents s’acrediten per viure i veure la jornada de l’1 d’octubre, des de Madrid cada dia es dona un nou tomb a la política repressiva. Mitjans de comunicació, funcionaris, impremtes, polítics, informàtics, alcaldes... Mig país està sota vigilància. I cada nova acció carrega de raons aquells que creiem que no ens interessa continuar en aquest transatlàntic. I que n’hem de fugir encara que sigui amb aquella pobra Zodiac punxada. Sota l’atenta mirada, això sí, d’uns mitjans als quals cada dia se’ls fa més difícil entendre a què juguen els poders de Madrid.
Font: NacioDigital.cat
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada