No fa ni dues setmanes que es va aprovar la llei del referèndum i ja hem vist jutges prohibint actes polítics, la guàrdia civil registrant impremtes, el ministre d’interior vantant-se de confiscar unes planxes d’impressió, el president del govern felicitant-se de requisar cartells, el fiscal general de l’Estat enviant citacions a 741 alcaldes, la guàrdia civil entrant a mitjans de comunicació i identificant-hi periodistes, la fiscal en cap de Barcelona querellant-se contra una sindicatura electoral a qui el Tribunal Constitucional primer havia requerit informació, funcionaris de correus intervenint correspondència privada, pàgines web clausurades i policies identificant ciutadans amb cartells. Totes aquestes accions no només no es duen a terme per fer complir cap legalitat –cap d’aquests fets perseguits és delicte- sinó que a més a més són il·legals.
En altres ocasions, en què el mínim signe de repressió per part de l’estat espanyol s’acollia com una excusa per no tirar endavant allò a què els nostres polítics s’havien compromès, aquest article hauria estat victimista. Ara, amb milers de persones il·legalment apercebudes per la justícia -i les que vindran-, és més aviat el retrat d’una resistència que fa caure totes les màscares mentre l’Estat branda “la legalitat” buidant-la de sentit i contravenint-la dia a dia.
La situació és ben senzilla: el govern espanyol i tot els aparells de l’Estat han optat per impedir l’1 d’octubre costi el que costi i a qualsevol preu, mentre que el govern de la Generalitat només ha d’aguantar i garantir que les urnes seran als col·legis el dia 1 d’octubre. No depèn de l’Estat que pugui o no pugui pagar un preu altíssim, sinó de la determinació dels organitzadors del referèndum i de tots els votants perquè el dia 1 d’octubre hi hagi urnes als col·legis i s’apliqui el resultat.
Si han de recórrer a pràctiques il·legals per defensar la legalitat, és que la legalitat els importa més aviat poc. Si han de violar la constitució que els és tan sagrada, és que l’Estat de dret només és un decorat. Perquè creuen que hi ha un valor superior a protegir que no és altre que la unitat d’Espanya, com ja va dir Carlos Lesmes, president del Tribunal Suprem: “La unitat d’Espanya és la base última i irreductible de l’Estat de dret”. És a dir: l’Estat de dret està sotmès a la unitat d’Espanya, i si aquesta trontolla no hi ha Estat de dret que valgui. Ho hem vist aquests dies i ho continuarem veient durant les dues setmanes que queden fins a l’1 d’octubre. Es faran llarguíssimes, però la posició difícil la té l’estat i ara ja no pot treure els tancs.
Font: NacioDigital.cat
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada