Vicent Partal: «És l’hora de fer campanya»

«Activem-nos tots, doncs, per assegurar que el primer d’octubre entre en la història com el dia de la llibertat»

En aquesta dècada que ja hem viscut de lluita per la independència, a cada moment ens ha tocat de fer un paper o un altre, d’acord amb les circumstàncies. Ara, des d’aquesta nit passada, en tenim un de nou: és l’hora de fer campanya pel sí.

Som a la darrera etapa, que s’ha configurat com un referèndum. La gent pot votar que sí o pot votar que no. O pot no anar a votar. Però tots sabem que la decisió que els ciutadans del Principat prendrem el diumenge 1 d’octubre serà transcendental i reclama rigor i consciència en la decisió. Per això aquests dies toca explicar les raons del sí.

Les decisions de l’estat espanyol ens volen menar a un espai on hàgem de discutir encara sobre coses prèvies: si hem de votar o no, si tenim dret de votar o no. No en feu ni cas. La campanya ha començat, els cartells són als carrers, les webs es multipliquen a les xarxes i els recintes –ahir la Tarraco Arena com a exemple paradigmàtic– s’omplen de gom a gom. Si ells volen continuar enviant requisitoris i amenaçant, és decisió seua i ja deuen saber què fan. Nosaltres, a la nostra. A explicar per quina raó el futur més sensat per a Catalunya demana el sí.

I això ho podem fer tots. A tot arreu. A la feina. Al bar on prenem el cafè del matí. Al gimnàs i a la biblioteca. A casa o amb els companys de feina. En aquella conversa informal del tren o del taxi. Mentre esperem l’autobús. No perdeu ni una sola ocasió de guanyar un vot, perquè tots els vots són importants, tots compten. No deixeu passar cap avinentesa de sumar un altre sí. No desistiu mai de la possibilitat de convèncer una altra persona.

Si hem arribat fins ací en bona part és perquè aquest país té un gruix monumental de gent que no s’espolsa la feina del damunt, que no defuig cap responsabilitat. Activem-nos tots, doncs, per assegurar que el primer d’octubre entre en la història com el dia de la llibertat, com el dia que, finalment, vam poder exercir el dret d’autodeterminació, com el dia en què la il·lusió va vèncer la repressió.

Font: VilaWeb.cat