Tot el desplegament repressiu de l'Estat dirigit a atemorir a qualsevol ciutadà vinculat amb l'organització del referèndum –o fins i tot als votants– ha resultat un fracàs. El govern segueix determinat a celebrar la consulta vinculant, els observadors internacionals han confirmat la seva presència, i la població respon amb més mobilitzacions pacífiques i festives on les cançons i les imatges de Piolín són protagonistes.
Què farà aleshores l'Estat amb tota la força acumulada per impedir el referèndum? Què en farà de tants efectius policials i militars, de tantes furgonetes, dels camions amb canó d'aigua, amb tot l'aparell judicial al caire del col·lapse? De veritat que cometrà l'immens error d'intentar impedir la votació de l'1-O?
Costarà d'explicar al món que mentre al Kurdistan la població va votar amb total normalitat –tot i l'oposició frontal de l'Estat iraquià– a l'Europa democràtica les forces policials i militars perseguiran els votants, segrestaran urnes i portaran a judici milers de persones que només volen dipositar una papereta en una urna.
Per la banda independentista, el manteniment de la mobilització pacífica i festiva és la millor garantia de l'èxit de l'1-O. Per més que el ministre repeteixi el mot "tumultuari" des que s'aixeca fins que se'n va al llit, no aconseguirà canviar una realitat tossuda i incontestable: el moviment català és i serà pacífic. I això de repetir 1.000 cops una mentida fins que sigui veritat ja ho van intentar uns altres que tampoc no se'n van sortir.
La jornada de l'1-O serà llarga, però el mànec de la paella el continuarà tenint l'independentisme mentre no caigui en provocacions i manipulacions. Si cada lloc de votació es transforma en una manifestació pacífica de 100, 200 o 300 persones durant tota la jornada electoral, no n'hi haurà prou efectius policials per tancar-los.
Font: NacioDigital.cat
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada