La setmana passada la vicepresidenta d’Espanya va declarar que el Parlament de Catalunya havia donat una “puntada de peu a la democràcia” i que els representants polítics catalans “s’acosten als règims dictatorials”. Perquè, com tots sabem, els règims dictatorials el que fan és reflectir en la seva acció de govern allò que la majoria de la cambra parlamentària, escollida per sufragi universal, decideix. Perquè les dictadures acostumen a passar la pilota a la ciutadania perquè triï quin futur vol per al seu país. Perquè els sàtrapes d’arreu del món es caracteritzen per comprometre’s a convocar eleccions si veuen que el seu projecte no té un suport suficient. Perquè els totalitaris sempre han estat coneguts per donar veu a totes les opcions als mitjans de comunicació públics i privats. Perquè les tiranies, ho sap tothom, es basen en l’escalf de la societat civil i no en la coerció judicial i policial. Perquè els dèspotes solen donar les mateixes oportunitats de vèncer als seus partidaris i als seus detractors.
En canvi, la democràcia consisteix a perseguir els governs municipals disposats a escoltar la veu dels seus conciutadans, amenaçant amb detenir els alcaldes i alcaldesses. És de demòcrates regirar impremtes a la recerca de paperetes i cercar urnes per confiscar-les. Com també ho és el fet d’inventar-se informes policials per perjudicar els adversaris o prohibir actes polítics a favor d’un referèndum. És digne dels defensors de les llibertats enviar els cossos policials a tancar servidors d’internet i especificar als directors de les televisions sobre què poden informar i què no. No cal que digui que en totes les constitucions liberals està recollit el dret de prohibir campanyes publicitàries i coaccionar els mitjans de comunicació perquè les silenciïn.
Davant de tots aquests fets inqüestionables, enfront d’aquesta realitat evident, només puc desitjar que per molts anys visqui la dictadura i que mori, immediatament, la democràcia.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada