Nerea Rodríguez: «Allò que tenen en comú un estibador i un capellà»

Un moment excepcional és que els estibadors dels ports es neguin a abastir vaixells concrets. Un moment excepcional és que els ciutadans s’asseguin a terra i donin clavells a la policia. Un moment excepcional són més de 40.000 persones al carrer -convocades improvisadament- defensant les seves institucions. Un moment excepcional són milers de ciutadans fent cassolades a les nits. I també és un moment excepcional que més de 400 capellans d’un país signin un manifest polític per defensar un referèndum que vol la majoria del seu poble.

I això és exactament el que ha passat aquests darrers dies a Catalunya. Per si algú en dubtava, de l’excepcionalitat de tot plegat, de sobte estibadors i capellans apareixen junts en una fotografia totalment inaudita, on bàsicament s’hi llegeix indignació i fermesa. Amb les accions dels darrers dies, l’Estat s’ha quedat sense pràcticament cap suport a Catalunya: entitats socials, sindicats, patronals i col·legis professionals i entitats esportives de tot tipus han sortit a defensar les institucions catalanes.

Madrid ja ho té molt difícil per governar Catalunya. En menys d’una setmana el govern espanyol s’ha carregat la poca -poquíssima- credibilitat que li quedava. Tant és així, que l’Estat ha aconseguit que tot el món observi amb sorpresa i admiració què tenen en comú capellans i estibadors: Catalunya. I la seva gent i les seves institucions.

Font: elMon.cat