Hi ha un argument indiscutible, com el del nombre de funcionaris, tema que ha estat estudiat per economistes com Modest Guinjoan, els quals demostren que avui tenim el percentatge de funcionaris més baix de totes les comunitats autònomes. A més, la gran majoria de funcionaris d'estat són a Madrid. La capitalitat de Barcelona farà que creixin els funcionaris estatals, al voltant dels 75.000. De fet ja els paguem amb els nostres impostos avui, però treballen a Madrid i consumeixen allà.
Per altra banda, tampoc és discutible que un estat sempre porta associat l'establiment d'ambaixades, que avui són a Madrid i que també tindran seu a Barcelona. El Cercle Català de Negocis manté en un estudi que les ambaixades per a un país com el nostre suposen uns 400.000 metres quadrats de nova edificació que cal construir o rehabilitar i que, per tant, generaran milers de llocs de treball en el sector de la construcció, un dels més castigats per la crisi. Això ho paga cada país, però el personal de les ambaixades consumirà aquí.
En l'àmbit de la construcció cal tenir clar que a més hi ha grans obres aturades per manca de pressupost mentre que es fan TGV no rendibles en comunitats llunyanes. Al nou estat caldrà invertir urgentment en el corredor mediterrani (que travessa Catalunya de punta a punta); fer desdoblaments d'autovies clau; obres de metro i altres infraestructures que podrien comportar un pressupost addicional de l'ordre de 2.000 milions anuals i que cobririen una gran part dels aturats del sector de la construcció. Recordem que aquesta setmana hem sabut que per manca de compliment de l'Estat espanyol en la instal·lació d'ample europeu, Daimler ha desestimat invertir i crear centenars de llocs de treball al port de Tarragona... Quants casos com aquest hem perdut ja?
En polítiques socials la llei de la dependència està sense desenvolupar, però una Catalunya que disposi dels impostos propis clarament hi pot destinar de l'ordre de 600 milions anuals (un 30% més que ara en Benestar i Família). Aquest és un àmbit al qual hi ha associat personal del tercer sector que té cura de la gent gran i de malalts que actualment malviuen com poden.
En el sector del comerç i la indústria és on estic convençut que es crearan més llocs de treball. Primer, perquè com he dit abans la fi de les retallades i el major nombre de funcionaris generarà més renda disponible i de facto més consum; però, segon i molt important, perquè l'Estat podrà reduir impostos i càrregues socials a les empreses. Reduir els impostos i cotitzacions en un 10% comporta que es queden a la butxaca dels catalans de l'ordre de 1.500 milions que ara van a Madrid i que a Catalunya suposaran un consum de magnitud equivalent.
A la indústria, a més, hi ha grans partides a destinar per afavorir l'exportació i donar suport a l'R+D+I. Avui destinem menys d'un 2% del PIB a aquesta partida. Doblar-ho suposaria destinar-hi a l'entorn de 4.000 milions anuals, cosa que ens situaria en nivells dels països nòrdics, que és el que li cal a una economia com la nostra, i generarà milers de llocs de treball d'alt valor afegit. Treball per a enginyers i universitaris en general que ara o bé malviuen amb feines de mileurista o bé marxen a l'estranger per trobar millors oportunitats.
Si han sumat les xifres aproximades que els he exposat parlem d'uns 14.000 milions, menys dels 16.000 de dèficit fiscal que avui patim de forma reconeguda. O sigui, que fer això és possible i encara es poden fer moltes més coses de baix pressupost per afavorir allò que més preocupa la població catalana.
Faríem bé tots els que volem esdevenir estat d'explicar a tort i a dret aquest plantejament. Però principalment fóra bo que els partits polítics del sí que volen guanyar, paguin estudis seriosos per demostrar això que jo els he explicat en un breu article i ho difonguessin massivament a tota la societat. Això asseguraria la seva victòria però també el futur de tots els catalans.
Font: leconomic.cat
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada