Davant d'això s'ha decidit des de fa ja unes setmanes pressionar el Grup Godó perquè extremi encara més --amb subtilesa, per no perdre lectors i audiències televisives-- el seu punt de vista prounionista creant dubtes i pors en els sectors més conservadors del sobiranisme.
La Vanguardia, mascaró de proa d'aquesta ofensiva del Grup Godó, s'ha llançat a desprestigiar el sobiranisme amb tot tipus de tècniques comunicatives--compaginació, situació dels textos, notícies i opinions a les pàgines del rotatiu, jugant amb les mides i extensions de les notícies, etc. El diari també ha reduït el nombre de col·laboradors sobiranistes i, per dissimular l'operació, encara manté els insubornables Francesc-Marc Álvaro i Pilar Rahola, així com algun altre, per tal d'evitar la imatge barroera d'aquestes últimes setmanes.
Quant a 8TV, Josep Cuní és el més subtil de tots. Conscient de la funció que li han atribuït de refredar el sobiranisme, Cuní ha limitat el discurs de periodistes, intel·lectuals i sobiranistes, i en cas de portar-los al seu programa, intenta conduïr els seus diàlegs cap als dubtes del procés.
Amb tot, Josep Cuní i part del seu equip mostren un gran nerviosisme, ja que són conscients de l'estancament en la seva audiència i fins i tot del descens en algunes contrades catalanes. El problema més seriós en el Grup Godó, però, el tenen a RAC1, on el condutor del principal programa de l'emissora, Jordi Basté, es resisteix tot i que ha hagut de cedir col·locant algun "telepredicador" del PP i de C's, els quals reciten el programa elaborat per les clavegueres de l'Estat.
El Grup Godó, però, fa seva una dita popular: cornuts i pagar el beure. Una dita que l'aplica a la Generalitat. ¿Com es poden entendre, si no, els interessos incofessables que hi ha per part del govern de la Generalitat, que segueix pagant i pagant a La Vanguardia milions d'euros? Un diari com La Vanguardia, cal dir-ho, situat obertament contra el procés.
L'últim dels escàndols que segueix en el finançament de La Vanguardia ha estat durant la lluita dels treballadors de TV3 encarregats de la publicitat: quan aquests havien evitat l'externalització de la publicitat --una publicitat que hauria permès un guany assegurat d'1.800.000 euros al Grup Godó-- ara la Generalitat per evitar que el Comte Godó no perdi ni un cèntim ha pagat al Grup Godó per tal que aquest li cedeixi un dels seus canals per a fer la retransmissió de la televisió d'alta definició de TVC. Tot degut a que l'Estat va reduïr de dos a un els múltiplexs que poden ser usats per la Generalitat.
No entrarem a valorar en aquest text si el Grup Godó compleix la pila de condicions per a la cessió d'aquest múltiplex que, segons les nostres informacions, sols 8TV les compleix a mitges, però no la resta de canals del grup Godó --un d'ells, cedit a Barça TV i cobrant-ne, naturalment, els seus royalties.
Després de l'escàndol del Grup Godó al servei de l'Estat, el Pont Aeri i les clavegueres, ara perilla El Periódico, diari popular que des de fa uns anys es mantenia en l'òrbita del PSC i les organitzacions sindicals majoritàries. Aquesta capçalera, però, compta amb grans dificultats financeres: la crisi de la premsa s'estén irremeiablement i des de fa mesos aquest diari busca fonts de finançament.
El prohom de l'unionisme José Manuel Lara, mort fa uns mesos, havia pensat fer una operació personal de capital per a controlar El Periódico, aparentment estimulat per l'Estat. Lara va morir sense haver fer aquest moviment, i ara els seus hereus fan tot el possible per a estudiar continuar amb aquesta operació: estan mirant si tenen garanties que l'Estat, l'IBEX35 o els poderosos faran una inversió que el tregui El Periódico de les pèrdues i el rellanci. A canvi, es vol fer d'El Periódico un gran diari popular que mantingui l'imaginari col·lectiu espanyol del cinturó industrial i dels barris populars de Barcelona.
A la redacció d'El Periódico alguns sectors sobiranistes no s'acaben de creure aquesta maniobra però veuen que, dia a dia, hi ha més col·laboradors unionistes o escèptics amb el procés. Per a culminar aquesta operació i deixar el sobiranisme sense premsa escrita sembla que hi ha moviments per aprofitar una certa debilitat financera del Diari ARA i molt i molt subtilment reconduir aquesta capçalera cap a una actitud neutra i poc dinàmica vers el sobiranisme. Sembla, però, que les ments que han preparat aquesta estratègia troben greus dificultats entre l'equip de fundadors i periodistes del diari que podrien dimitir en bloc si s'intentés una operació d'aquestes característiques.
Ningú no entendria que persones com Carles Capdevila, Antoni Bassas, Xavier Bosch, Toni Soler, Albert Om i professionals com David Miró o Ignasi Aragay, així com el president del grup de comunicació ARA Comunicació, Ferran Rodés, puguin acceptar aquesta operació. Sembla que aquesta iniciativa en marxa per part de les clavegueres és d'intimidació cap a aquest diari i té l'objectiu de crear confusió en els seus lectors.
L'ofensiva, però, tindrà una segona fase després de les eleccions municipals contra el que consideren el vaixell insígnia del sobiranisme: la CCMA a la qual s'intentarà ofegar encara més des del punt de vista financer creant tensió entre el govern de CiU i els treballadors. Caldria que el govern de la Generalitat i sobretot els encarregats de la comunicació del govern baixin de la figuera i facin canvis efectius d'estratègia i de personal.
Font: Tribuna.cat
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada