Prat de la Riba deia: "Tenir els ajuntaments és tenir també Catalunya. Renovar la vida de les corporacions municipals, deslliurar-les de l'esclavitud de la vella política, fer-hi arribar la primavera de la nostra renaixença que vivifica i fecunda i regenera, és renovar i deslliurar i fecundar tot Catalunya".
És cert que les eleccions municipals tenen la seva especificitat. Reconeixem que els problemes de cada municipi i les possibles solucions tenen un alt grau d'importància a l'hora de votar per una o altra candidatura... Ara bé, aquestes eleccions no les podem considerar com un parèntesi obligat dins del procés d'independència, ans al contrari, cal convertir-les en una etapa més dins d'aquest procés.
Tots estarem d'acord que la política municipal té com a eix bàsic garantir l'interès comú dels ciutadans en la gestió del seu poble o ciutat, la millora de la col·lectivitat i la participació en la resolució dels problemes comunitaris.
Avui, més que mai, però, aquesta millora està unida a la consecució de la independència nacional de Catalunya, perquè sense disposar plenament dels nostres recursos econòmics, sense capacitat per autogestionar el nostre benestar col·lectiu, ni poder decidir lliurament el futur, no podem construir un país al servei del nostre poble. Si no hi ha independència, hi haurà escanyament financer i retallades dràstiques pel que fa a l'autonomia municipal. Hi haurà l'aplicació contundent de la reforma de la Llei d'Autonomia Local, un reforma retrògrada que vulnera i ataca el principi d'autonomia de cada municipi.
A Catalunya, el món local, davant les cruïlles històriques, ha estat fonamental i determinant. Els municipis han representat, en la nostra historia moderna, el centre de la lluita per les llibertats, la democràcia, la cultura, el benestar del poble i la independència.
Des del 1873, en què Baldomer Lostau proclamava des de la Diputació l'Estat català, passant per la creació de la Mancomunitat de Catalunya el 1914, fins a la proclamació de la República catalana després de les municipals de 1931, el món municipal ha demostrat ser capdavanter en les reivindicacions nacionals.
Molt més a prop tenim la data del 4 d'octubre de 2014. Aquell matí, el Palau de la Generalitat va ser escenari d'un acte històric per al municipalisme català. Més de 900 ajuntaments, que representaven el 88% de la població de Catalunya, les quatre Diputacions i les Entitats Municipals Descentralitzades van donar suport a la consulta del 9N sobre la independència.
Després d'aquesta gran demostració de força i unitat entorn del 9N, les properes eleccions municipals han d'evidenciar que aquesta força es manté o que encara és més gran.
Com a primer graó que són de les nostres institucions nacionals, el compromís dels ajuntaments amb els anhels d'independència del nostre poble resulta essencial. Per això les candidatures que concorrin als comicis municipals han de fer explícit al seu programa la seva implicació amb el procés cap a la independència. Són unes eleccions especialment transcendents, ja que les hem de convertir en l'avantsala de les plebiscitàries.
No en tinc cap dubte que el municipalisme, com sempre que el país l'ha necessitat, estarà al servei de Catalunya.
Font: Tribuna.cat
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada