L'unionisme ha reaccionat com era d'esperar davant l'acord del full de ruta per la independència acordat per CDC, ERC i altres organitzacions. Des de la furibunda de Mariano Rajoy amb totes les amenaces del món, a la més enfoteta de la gent d'Albert Rivera, passant per l'esfereïdor i anacrònic paral·lelisme de Miquel Iceta amb la repressió violenta del 6 d'octubre de 1934 que va comportar morts i la presó per al president Companys i el seu govern. Malauradament, res de nou sota el firmament de l'Espanya eterna dels 500 anys de convivència, una tesi que comparteixen des de Rajoy fins a Monedero, el company de Pablo Iglesias. Unes reaccions que persegueixen devaluar la importància del projecte polític que impulsa el document en qüestió alhora que pretenen atemorir la ciutadania mentre, això sí, s'impulsa un full de ruta alternatiu que només en els últims dies ha passat per la censura de tancar mitjans de comunicació en català a les Illes, la legislació d'excepció lingüística al País Valencià per perseguir qualsevol defensa de la unitat de la llengua (veritable obscurantisme inquisidor contra la ciència) o la constant asfíxia financera de Catalunya amb uns efectes devastadors en la privació de recursos per afrontar les necessitats de les classes populars davant la crisi. Costa d'entendre, doncs, que des de partits centrals del catalanisme com ha estat el PSC no s'entengui que, si la legislació vigent permet la destrucció sistemàtica de la llengua en bona part del territori de parla catalana, un injust repartiment de les riqueses generades en cada territori o la negació de la pròpia existència dels catalans com a subjecte nacional de decisió política, l'apel·lació a l'estricte compliment de la llei és simplement instar al suïcidi. I també que des de formacions com Iniciativa es doni l'esquena a un procés de revolució ciutadana i a l'instrument transformador més poderós que tenim per assolir un major grau de justícia social i de democratització i participació com és la creació d'un estat propi si la majoria dels catalans així ho decideixen. Però en fi, tothom té dret a triar el seu full de ruta.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada