Empar Moliner: «L’has clavat, Mariano»

L’amic Mariano Rajoy considera que el full de ruta “és dolent”. L’expressió, que en castellà genuí seria “ es malo ”, em commou fins al moll de l’os i la part perianal, perquè em recorda la frase de Pujol Ferrusola júnior davant la comissió d’investigació del Parlament, quan va proferir: “Quin final més caca”. Mariano Rajoy també ha dit que aital full de ruta “obliga els catalans a deixar de ser espanyols i europeus”. No...

Si el full de ruta obliga els catalans a deixar de ser espanyols i europeus, n’haurem de parlar. Cap full de ruta ens pot obligar a res. Una altra cosa és que el full de ruta tingui allò que se’n diuen “danys col·laterals”. És com si el manso et diu: “Si tu vols abandonar-me, et juro que faré tot el que calgui perquè no tornis a veure els nens”. I tu, llavors, et veus obligada a pensar, molt bé, si cedeixes o no cedeixes al xantatge. De vegades passa. Vols marxar perquè no el suportes, però davant de la por de perdre els nens, et fots i continues anant-te-n’hi al llit. (Quina combinació pronominal més bonica que m’ha sortit, ves per on.)

Mariano Rajoy, doncs, que té una vocació claríssima d’espòs que ja ha perdut tot el poder sexual i que, per tant, s’aferra als poders notarials, ens diu -mentint- que el full de ruta ens obliga a deixar de ser espanyols i europeus. Quan resulta que tu, quan votes, ja saps perfectament a què t’exposes. Però es descuida la qüestió principal. Si resulta que acceptar el full de ruta ens obliga a deixar de ser espanyols i europeus (cosa que voldria dir que som panolis i votem sense saber què fem i què significa), resulta que no tenir el full de ruta suposa tot el contrari. Suposa continuar sent espanyols per força. I aquesta és una condemna que ni Dant hauria donat per bona. Ser espanyol per força és molt fort, Antònia.

Font: ara.cat