dijous, 23 de novembre del 2017

Irene Ramentol: «Se sabrà tot?»

«El govern espanyol ha titllat de "mentida grollera" el pla violent denunciat per l'independentisme mentre, en paral·lel, ha blindat l'opacitat de la seva actuació a Catalunya»

Cada vegada són més les veus que coincideixen a assenyalar les hores prèvies al ple de la declaració d'independència com a decisives. Ja aleshores els viratges de Puigdemont van fer evident que el Govern havia tingut sobre la taula arguments prou poderosos com per sospesar aturar el full de ruta avalat a les urnes.

“No seré el president que porti morts al carrer”: les paraules de Puigdemont als diputats independentistes la vigília del 27-O -revelades per NacióDigital- refermen la hipòtesi que al teló de fons d’aquell sinuós dijous al Palau de la Generalitat hi havia més escenes que la d’una negociació per aturar la intervenció de les institucions catalanes. Així ho testifiquen els diputats que van reunir-se aquell dia amb el president de la Generalitat, a qui recorden amb un posat desencaixat.

La primera denúncia pública d’un hipotètic pla violent de l’Estat va fer-la Puigdemont des de Brussel·les el dimarts després de la declaració al Parlament. Aquell dia el focus mediàtic es va posar sobre les motivacions que havien dut a mig executiu a recorre a l’exili relegant la denúncia a un segon pla. Des de llavors, les revelacions d’amenaces han anat sumant adhesions fins arribar a les contundents paraules de la secretària general d'ERC, Marta Rovira, les quals han tornat a fer replegar el bloc constitucionalista que ha carregat durament contra l'independentisme.

Les acusacions que s'han donat a conèixer a l'opinió pública són d'extrema gravetat i justament per aquest motiu sorprèn que no abandonin el mar de rèpliques i contrarèpliques per ser abordades en el pla polític que mereixen. Ben al contrari, l’únic moviment que el govern espanyol ha fet fins ara més enllà de titllar de "mentida grollera" la denúncia dels independentistes ha estat blindar l’opacitat que envolta la seva actuació a Catalunya classificant “com a secret d’Estat” el desplegament policial per mitjà d'una llei franquista, impedint que es pugui fiscalitzar la gestió d'un conflicte que ha danyat greument la qualitat democràtica de l'Estat. Una estratègia que l'allunya de la responsabilitat que té l'executiu de Rajoy de rendir comptes a la ciutadania i que inevitablement recorda la que va desplegar amb l'anomenada "operació Catalunya", l'entramat conspirador ideat per frenar el procés català que ha arribat a implicar noms propis del govern espanyol i que ha acabat amb una comissió tancada amb fals al Congrés pel bloqueig -un cop més- del PP, PSOE i Ciutadans.


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada