dilluns, 6 de novembre del 2017

Laura Pinyol: «No es pot pensar en res més»

«Han tancat a la presó els nostres representants legítims. Que alguns són també els nostres amics»

Aquesta nit passada ha estat la quarta que vuit consellers del Govern legítim de Catalunya han dormit a la presó. I la vint-i-unena dels líders d’Òmnium i l’Assemblea.

Podríem parlar de lleis i podríem desbrossar els comunicats de premsa que dissabte van emetre les principals associacions de jutges sobre l’encausament del Govern, podríem estirar les contradiccions de Pedro Sánchez que ara diu no estar d’acord amb el 155 però el va aprovar a l’uníson al Senat amb PP i C’s, podríem parlar de la sagnia del PSC a nivell municipal després de l’aplicació del 155 i de la foto galdosa d’Iceta al costat de la dreta i l’extrema dreta a la manifestació de diumenge passat.

Podríem parlar dels maltractaments rebuts en els trasllat dels consellers, de les bromes vexatòries al vicepresident, de la fatxenderia del fiscal Maza –reprovat el 16 de d’aquest mateix any pel Congrés dels Diputats, juntament amb el ministre de Justícia, Rafael Catalá, i el fiscal anticorrupció, Manuel Moix, nomenat per Maza, que va haver de dimitir després de conèixer-se que era titular d’una societat fraudulenta a Panamà. Podríem tornar a assenyalar que la jutgessa que els ha enviat a la presó, Carmen Lamela, ostenta en el seu currículum la creu de plata del Mèrit de la Guàrdia Civil i la medalla al mèrit policíac, lliurada pel ministre de l’Interior, Ignacio Zoido, just fa unes setmanes. Podríem subratllar que l’Audiència Nacional, la sala penal que els ha processat, és la hereva del Tribunal d’Ordre Públic del règim franquista, prèvia a la Constitució.

Sí, podríem parlar de tot això.

Però és que han tancat el vicepresident. I cinc consellers i dues conselleres. I dos líders de la societat civil. Que són homes i dones de bé. Persones compromeses, valentes, honrades i treballadores. Això tampoc seria res de nou que no s’hagi dit.

Han tancat a la presó els nostres representants legítims. Que alguns són també els nostres amics. I és això el que fa que aquests dies no es pugui pensar en res més. Que visquem en un comptador terrible que va sumant nits de sofriment per a les famílies, per als amics i per al conjunt de persones que se senten violentades amb aquesta humiliació cautelar de la justícia espanyola, si és que justícia i espanyola poden anar de la mà.

On són la gent de blanc que fa unes setmanes van omplir la plaça de Sant Jaume reclamant diàleg? On són els intel·lectuals espanyols tan proclius a fer llistes quan es tracta de pronunciar-se contra qualsevol iniciativa política que emprengui Catalunya? On són els demòcrates del PSOE que haurien de veure esgarrifats que la vulneració de drets civils a polítics catalans només és l’avantsala de la demofòbia del PP i les seves estructures d’Estat? On és Europa? On són els líders europeus als quals havíem fet la confiança que sabrien mediar entre el govern més corrupte del continent – que acumula més de 900 casos oberts per corrupció-, encapçalat per un president que va cobrar 360.000 euros en sobresous de la caixa negra del PP i que va ordenar càrregues policials contra la població civil el passat 1 d’octubre?

Tristesa i ràbia manen aquests dies. Però sabem que hem de transformar aquesta indignació amb un propòsit. I és aquest: guanyarem el proper 21 de desembre perquè les urnes són el nostre terreny de joc i no ens fan por les paperetes. I no pararem fins que Oriol Junqueras, Jordi Turull, Josep Rull, Meritxell Borràs, Dolors Bassa, Joaquim Forn, Jordi Sánchez i Jordi Cuixart siguin alliberats. Fins que els amics Raül Romeva i Carles Mundó tornin a casa. Llavors tornarem a brindar per la vida i per la llibertat.


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada