El 27-S s'ha d'obrir un procés constituent, no per a l'autodeterminació a Catalunya, sinó per coordinar-nos amb els altres pobles d'Espanya que volen un canvi. Aquesta frase, que podria haver pronunciat qualsevol dirigent polític de la Transició, és del candidat de Podemos a la Generalitat. Les mateixes rodes de molí que ens han portat a la situació actual de dissolució de l'autogovern i de la identitat cultural. Estic segur que ho proposen de bona fe, però convé reflexionar sobre la seva proposta. D'antuvi, tots els canvis que proposen s'han de fer en el marc de la legalitat espanyola, tal com deixa clar Pablo Iglesias quan parla de Catalunya. O sigui que caldrà reformar la sacrosanta Constitució Espanyola. Per fer-ho, hauran de controlar dos terços del Congrés i del Senat. Un cop aprovada, hauran de dissoldre les cambres, tornar a guanyar i tornar a controlar dos terços del Congrés i el Senat per a la seva aprovació definitiva. Després, s'haurà de sotmetre la reforma a referèndum. En cas que es pugui fer realitat que aquest procediment dissenyat perquè la Constitució sigui impossible de reformar, hi ha un altre escull: el Tribunal Constitucional, amb membres assignats per “la casta” que no es poden remoure. Com vam veure amb l'Estatut, el TC podria tombar la reforma amb un cop de sentència. Sortosament, no som al 1977, sinó al segle XXI. Sincerament, veig més senzill assolir la independència que canviar Espanya.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada