Quan el president ens demana de fer una “llista amb el president”, la resposta no és fàcil. Si diem que sí, alienem una bona part de la població, i si diem que no, n'alienem l'altra part. Més important encara: ens desviem de l'objectiu real: la independència.
La independència es guanya complint dos requisits: una victòria el #27S dels candidats independentistes i que les eleccions es considerin plebiscitàries. Per tenir caràcter plebiscitari, la gent ha de saber que ho són, han de saber què voten, i que no són eleccions normals per decidir la composició del Parlament sinó per decidir la independència. La comunitat internacional, que avaluarà les eleccions a l'hora de concedir el reconeixement o no, ha de veure clar que la gent vota independència sí o no.
La manera més senzilla de fer-ho és amb una sola llista, és cert. Els resultats quedarien claríssims aquí i a fora. Però no és l'única manera. També valdria, com a Eslovènia, que múltiples partits es presentessin junts amb un programa electoral en què s'explicités el suport per la independència i el fet que es presenten conjuntament amb els altres partits pro-independència, i para de comptar. Si cada partit té una multitud de punts al programa electoral, com sabrem nosaltres (o la comunitat internacional) si algú ha votat un partit per la independència o pel seu programa econòmic? Ha de quedar claríssim.
Però el programa electoral no ho és tot. Tant si hi ha una llista com si n'hi ha tres, perquè es considerin eleccions plebiscitàries ha d'haver-hi una campanya conjunta, ha d'haver-hi actes conjunts en què els que estan a favor de la independència es presentin junts, un al costat de l'altre (gasp!), damunt del mateix escenari, a la mateixa sala. Han de fer pedagogia conjuntament per explicar a la població què és el que s'està votant. Si no queda clar de què van les eleccions, no seran plebiscitàries, seran autonòmiques.
Ha de quedar claríssim aquí i a fora que les eleccions van sobre la independència.
Això està passant ara? Malauradament, no encara. Els partits es barallen, no tenen programa electoral compartit, no fan campanya junts, no apareixen junts, i no fan pedagogia, i menys encara junts.
Per tant, si volem la independència, hem d'exigir als partits que compleixin els requisits perquè les eleccions siguin plebiscitàries. I llavors han de guanyar per majoria. I només llavors podem començar a construir aquest nou país que tants desitgem.
Com podem fer-ho? Com podem sortir de la situació en què ens trobem a no sé quants pocs dies de les eleccions? Hem decidit demanar a la gent de l'ANC el seu suport per tal que hi hagi una proposta electoral que garanteixi el caràcter plebiscitari de les eleccions per poder guanyar la independència de Catalunya. Un SÍ a la consulta vol dir que estàs d'acord que posem tots els esforços en fer plebiscitàries les eleccions, que pressionem els partits a treballar junts perquè així ho siguin. Si la resposta és que sí, considerarem una sola llista, i tant, i també una llista amb el president, i també llistes separades. La llista no és l'objectiu, el caràcter plebiscitari i el treball conjunt ho són, perquè són aquests requisits els que ens porten a la independència. Un NO vol dir que estàs d'acord amb la campanya que s'està fins ara, i vols que continuem igual.
Tenim temps de discutir això? Sí. Si els socis de l’Assemblea passem aquesta setmana exigint el caràcter plebiscitari real del #27S als nostres representants polítics—per les xarxes, en els blogs, amb cartes als diaris, per telèfon, per carta, en persona—el temps serà ben gastat. Imagina't si cada polític independentista rebés 100, 1.000, 10.000 comunicacions personals de la gent de Catalunya exigint el caràcter plebiscitari de les eleccions. No seria pas una pèrdua de temps. Faria trempar i tot.
(Per si ajuda, aquí teniu per a on començar: http://www.parlament.cat/web/composicio/ple-parlament)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada