"Vols que l'ANC busqui les complicitats necessàries amb altres entitats i forces polítiques per impulsar una proposta electoral de la màxima transversalitat, per garantir el caràcter plebiscitari del 27-S que ens porti a la independència de Catalunya?" Aquesta és la pregunta que finalment el Secretariat Nacional de l'ANC ha decidit sotmetre a l'aprovació o no dels associats.A primer cop d'ull, la pregunta en si planteja alguns problemes:
Massa llarga. Una pregunta que vagi més enllà d'una línia i mitja complica la lectura i, sobretot, la comprensió. Des del punt de vista de redacció, una sola frase de 4 línies no és mai adequada.
No és engrescadora. El caràcter mitjanament ambigu d'algunes expressions no és, possiblement, el que esperava la gent.
Les dues qüestions anteriors ens aboquen a una tercera: la gent està desorientada i no acaba d'entendre què pot arribar a significar votar sí o votar no.
Estic segur que des de l'ANC arribarà ben aviat un aclariment que esvairà tots els dubtes. Tot i així, permeteu-me que intenti aclarir-vos què és el que haurà de fer l'Assemblea si guanya el sí i que li caldrà fer si guanya el no.
Si votem que sí...
Si guanya el sí, l'Assemblea convocarà de manera immediata els partits polítics partidaris del procés. Els asseurà en una taula i els dirà, amb tota l'educació i respecte del món i amb la màxima diplomàcia possible, que ja n'hi ha prou, que cal superar totes les diferències actuals i trobar l'acord unitari que garanteixi:
Que les eleccions del 27-S seran el plebiscit que no ens van deixar fer el 9 de novembre.
Que perquè ho siguin, l'electorat ha de visualitzar de manera molt clara i diàfana que el que vota és independència. Que el que fa amb el seu vot és anomenar els representants que conduiran el procés d'independència fins al final.
Que cal acordar un gran pacte d'Estat que garanteixi, ara i no després de les eleccions, què passarà, quin serà el camí, què caldrà fer a partir de l'endemà mateix del 27-S. I això vol dir si hi haurà govern de concentració, un govern fort que garanteixi el dia a dia, quin calendari i terminis, com, quan i qui iniciarà el procés constituent, etc.
Si votem que sí a la pregunta l'ANC pressionarà al màxim als partits. En aquesta reunió immediata després de la consulta als associats, el primer que caldrà encarar és la candidatura de país, la candidatura àmplia, plural i transversal; la candidatura que no és de partits, però que sí que és amb els partits. La candidatura d'ampli espectre polític i social que sempre hem demanat.
Si votem que no...
Si votem que no, l'ANC simplement no farà res. Entendrem que els nostres associats ens demanen que ens dediquem a la campanya d'estiu i a organitzar l'11-S. Interpretarem que no volen que intervinguem en política. Que deixem als partits polítics tranquils i que facin el que vulguin.
Tinc molt clar què votaré. Votaré sí perquè l'ANC és una organització política que va néixer per aconseguir la independència i, per assolir-la, cal intervenir en política. Hem estat i som un actor polític de primer ordre que ha capgirat el país, políticament, en només 3 anys.
Votaré sí perquè som nosaltres, la societat civil i principalment l'ANC, els únics que podem canviar la dinàmica partidista actual que no ens du a enlloc (o que ens du al fracàs absolut).
Tots nosaltres, associats de l'ANC, tenim una gran responsabilitat al damunt aquest cap de setmana. Afrontem-la amb decisió i valentia.
Font: Tribuna.cat
Demanar als partits que s'uneixin és una bestiesa des del punt de vista humà, estratègic i democràtic. S'està jugant amb foc amb l'equívoc (intencionat?) entre la -falsa- necessitat d'anar units i la -certa- necessitat de no barallar-se ni perjudicar-se. El que cal és un punt comú clar i net sobre la voluntat de proclamar la independència i deixar que cadascú concorri amb els seus matisos ideològics perquè la democràcia i el dret de la gent a expressar i fer valer els seus pensaments i sentiments polític no es vegi perjudicada. No entenc com tanta gent cau de quatre grapes en la trampa d'aquesta falsa creença que 1) ens és lícit, per l'excepcionalitat del moment, restringir els drets democràtics i 2) fer-ho ens ens donarà més vots i més reconeixement. Jo veig que tot plegat sona molt sospitosament a la gestació d'un boc expiatori a qui carregar les culpes si no surten prou vots: els que no hagin seguit dòcilment i cegament els designis del President. I no sé que ha de fer l'ANC, però això segur que no.
ResponEliminaRamon Peiron (rpeiron@hotmail.com)