L'estat espanyol sempre ha tingut por dels seus habitants. I cal remarcar ací que la gran diferència entre una democràcia seriosa i consolidada i una de prima i poc consistent sol ser això: tenir por de la gent. Allà on la democràcia és com cal s'entén sens cap dubte que la llibertat naix del poble, de la gent, i que la sobirania és a les seues mans. I per aquesta raó l'estat s'adapta a la voluntat dels ciutadans i la respecta. En una democràcia forta no hi ha mai cap intangible superior al qual els ciutadans hagen d'adaptar-se, cosa que Espanya intenta fer constantment. Les llibertats, en una democràcia, són llibertats quan t'agraden, però sobretot quan et molesten.
Però això Espanya no ho entendrà mai ni ho posarà en pràctica mai. No tenen la cultura ni la tradició per a fer-ho. Espanya és d'aquells països que en compte de creure en la democràcia creu en l'estat. Per això regulen i regulen, com si regulant fins a l'infinit poguessen fer desaparèixer un problema, màgicament. Com si les lleis totes soles poguessen ofegar la voluntat dels ciutadans i destruir-la. En el fons és una manera de pensar típica dels règims totalitaris que ha quedat arrapada a la pell de la feble i trista democràcia espanyola. I és una de les coses que quan serem independents haurem d'eradicar amb més decisió, si volem tenir un país digne. Recordeu-ho sempre: les llibertats en una democràcia són llibertats quan t'agraden però sobretot quan et molesten. I per tant ens hem d'esforçar a garantir, sobretot, les que ens molestaran.
Font: VilaWeb.cat
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada