Amadeu Altafaj: «Si l’estat condemnés Mas, la UE respondria»

“L’expulsió de Catalunya de la UE no se sustentaria ni jurídicament, ni econòmicament, ni històricament”. Així de contundent va mostrar-se Amadeu Altafaj, representant permanent de la Generalitat davant la Unió Europea, durant una conferència organitzada per la Fundació Catalunya Oberta.

Des d’un punt de vista jurídic, va dir, l’expulsió d’un territori o d’un conjunt de ciutadans que ja formen part de la UE “no està prevista enlloc”. A més, va argumentar, en el cas que Espanya no reconegués la independència de Catalunya, el país seguiria sent part de l’estat espanyol i, automàticament, de la UE.

Des d’un punt de vista econòmic, el ponent va assegurar que l’expulsió de Catalunya tindria efectes negatius per totes les parts implicades, sobretot per Espanya: “Patiria molta inestabilitat financera, i més tenint en compte que en aquest escenari Catalunya no assumiria la part del deute que li pertoca”.

Segons el representant del Govern a Brusel·les, a més, una expulsió de Catalunya no lligaria amb la tradició política de la UE: “El gran èxit de la construcció europea des dels anys 50 és que totes les tensions i canvis geopolítics s’han canalitzat a través del diàleg polític, trencant amb la tradició violenta del passat”. En aquest sentit, va recordar que les tres repúbliques bàltiques -que fa vint-i-cinc anys no existien- formen part de la UE, així com Txèquia i Eslovàquia, Croàcia i Eslovènia i l’Alemanya reunificada. La nova Sèrbia, també va recordar, és candidata a entrar-hi.

Altafaj, que fa anys que treballa a Brusel·les, va explicar que gairebé tot allò que s’ha fet en els darrers anys havia estat prèviament considerat “jurídicament impossible, políticament impensable i econòmicament inviable”. Per exemple, va dir, el rescat de països havia estat un camp vetat pel Fons Monetari Internacional. Tot i així, “com que l’euro s’enfonsava”, es va crear la base jurídica necessària, els estats van cedir sobirania a un ens supranacional i es van trobar els fons per poder fer-ho. Aquesta dinàmica adaptativa, va insistir Altafaj, és la constant en la construcció europea i també s’aplicaria a situacions com la que hagués pogut generar en el seu moment amb Escòcia i la que es podria generar amb Catalunya. En aquest sentit, va considerar “molt difícil d’imaginar” que una coalició de països fes fora un país europeista i tan arrelat a la història del continent.

La UE davant d’un escenari d’extrema tensió

La tendència natural de la diplomàcia, va assegurar el ponent, és mantenir l’estatus quo. Ara bé, “quan el canvi és ineludible”, la diplomàcia afronta la situació de la manera més pragmàtica possible en termes d’interessos nacionals. És a dir, que els estats s’adapten a una nova situació quan consideren que això els proporcionarà més estabilitat, més prosperitat i menys incertesa.

En aquest sentit, va dir que una Declaració Unilateral d’Independència seria inicialment vista amb reticència. “Inicialment”, va remarcar, perquè si s’arribés a una situació de gran tensió, la diplomàcia europea acabaria posant en marxa tota una sèrie de mecanismes per pressionar el govern espanyol.

Preguntat sobre una possible condemna del president Artur Mas per l’organització del 9-N, Altafaj va assegurar que hi hauria una resposta per part de la UE. Segons va explicar, s’estarien vulnerant valors jurídicament protegits pel Tractat, apuntant que l’article 7 preveu una sèrie de mesures per aquest tipus de situacions. El diplomàtic va assegurar que des de la UE el conflicte entre Catalunya i Espanya es considera un problema polític, i és per això que, si l’estat respongués amb condemnes, “estaria creuant una línia vermella”. Què passaria? Probablement, va dir, la reacció inicial no vindria per part de les institucions europees sinó que les pressions es farien a nivell diplomàtic. Cada cop anirien creixent en intensitat i podrien acabar desembocant en pronunciaments públics. Així, la mostra de suport al procés català que recentment va aprovar el parlament danès podria reproduir-se també en altres parlaments, fins i tot a l’europeu. El ponent també va recordar que es podria recórrer a altres ens externs a la UE, com el Tribunal de Drets Humans d’Estrasburg o el Consell d’Europa. Amb tot, Altafaj considera que condemnar Mas seria “el pitjor error que podria cometre l’estat espanyol”.

L’acció exterior de la Generalitat

El representant del Govern a Brusel·les va assegurar que “a Europa se’ns veu” i que Catalunya està molt present a l’agenda europea, sobretot arran de les manifestacions massives que hi ha hagut des de l’any 2010. Així, quan parla amb actors de l’àmbit diplomàtic, acadèmic, econòmic i periodístic, el que més els sobte de la situació és la rapidesa amb la qual ha crescut el suport a la independència en els darrers anys “davant l’immobilisme i la política d’Hipercongelats Rajoy”. Se’n fan creus, va dir, que el govern espanyol no hagi afrontat la situació amb el diàleg i la voluntat de pacte que imperen a Europa.

Tot i la feina que es fa a l’exterior per explicar el conflicte des del punt de vista català, el diplomàtic va reconèixer que de moment Europa encara no veu les eleccions del 27 de setembre com a plebiscitàries: “Caldrà fer un esforç d’exposició encara més important”. Segons ell, això passa per aclarir al màxim el discurs envers els catalans i envers al món. En aquest sentit, va considerar cabdal que l’acord que assoleixin els partits sobiranistes presenti les eleccions com un referèndum de facto. “La feina comença a Catalunya. Si fracassem a casa, no podem esperar que a fora ens ajudin”, va argumentar.

Altafaj també va voler deixar palès que la feina del Govern a l’exterior no només és de caire polític sinó que també va lligada a la recuperació econòmica. A través de les set delegacions i de trenta oficines d’acció s’intenta internacionalitzar encara més l’economia catalana donant suport a les PIMES, a les universitats i a les administracions. També va destacar que es treballa per atraure la inversió estrangera, apuntant que, segons el Financial Times, l’any passat Catalunya va ser la regió que va rebre més inversions directes estrangeres a nivell europeu.

També va treure pit pel fet que Catalunya, que representa un 1,2% de la població europea, rebi el 3,1% dels fons destinats a recerca: “Això no només es deu a l’excel·lència que hi ha en aquest país en termes de recerca i innovació sinó també a la feina de formiga que fem a l’exterior”. De la mateixa manera, va explicar que gràcies a l’acció exterior s’ha aconseguit que el corredor mediterrani sigui identificat com una infraestructura transeuropea prioritària.

Amb tot, el representant del Govern va assegurar que la UE considera Catalunya com una regió capdavantera i va remarcar la importància que té la visibilitat d’un país: “Per existir políticament has de ser visible, ja que si ets visible pots participar i si pots participar pots influir”.

Font: Fco.cat