Haver arribat on hem arribat no és una derrota nostra, sinó més aviat un èxit (parcial), per les raons que exposarem. Això, malgrat que la situació d’assetjament policial i judicial per part de l’Estat espanyol, complementada amb les agressions feixistes dels seus agents i servidors, ens aboquin a una sensació de tristesa, indignació i impotència.
En primer lloc, el poble. Mai al llarg de la nostra història hi ha hagut, com ara, tant desig i tanta convicció independentista en la nació catalana. Un fet creixent des dels inicis de la lluita antifranquista fins avui, especialment durant els darrers anys. Des de la primera concentració massiva vora el Fossar de les Moreres, l’11 de setembre del 1977 («El poble treballador per la independència dels Països Catalans»), fins a les desbordants manifestacions de les Diades recents i a les votacions efectuades: 1.861.753 vots per la independència el 9-N (2014), 1.966.508 el 27-S (2015) i 2.044.038 l’1-O (2017), a més dels vots que no s’hi han pogut comptar per l’impediment administratiu (als catalans de l’exterior) i per les càrregues policials (als catalans de l’interior).
En segon lloc, per la fidelitat, la fermesa i la unitat dels qui han impulsat el procés, enfront d’amenaces, processaments, multes, presó…, als quals devem tot el nostre reconeixement i suport. Ens dol que un membre del Govern hagi fet figa, però això no té importància. L’important és que no hi ha hagut rendició, més encara: amb el president Carles Puigdemont i la presidenta Carme Forcadell al capdavant, i la resta de consellers i diputats, hi ha hagut la dignitat i la decisió necessàries per arribar a un acte realment de transcendència històrica: la proclamació de la República Catalana. Això marca una fita irreversible.
En tercer lloc, cal considerar el fet positiu que les properes eleccions al Parlament no les hagi convocades Puigdemont, que ha optat per la proclamació de la República, i les hagi hagut de convocar Rajoy, precipitadament (probablement per imperatiu d’algú que està per damunt d’ell). La situació política creada, amb un Estat espanyol desbocat en la repressió hereva del franquisme, molt més enllà del que preveu un article de la Constitució que agafen com a excusa, i amb uns mitjans de comunicació mundials que es fan ressò d’aquesta repressió i de la reivindicació democràtica d’independència del poble català, aquesta situació és un aval internacional per a la causa catalana.
Per tot això, a més del combat contra la repressió i de la solidaritat amb els patriotes catalans que la pateixen més directament, ara cal que l’independentisme guanyi sobradament les eleccions del 21-D, per tal que el resultat esdevingui un plebiscit inapel·lable en favor del reconeixement de la República Catalana, enfront d’Europa i del món.
Font: VilaWeb.cat
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada