Tenim quatre coses. Un país i un govern que no s’han agenollat i planten cara. Una ciutadania avui més partidària de la independència que mai. Una trama espessa i molt eficaç d’organitzacions, associacions, comitès i grups informals que arriba a cada racó del país i pot organitzar qualsevol cosa. I una oportunitat política fixada el 21 de desembre.
No haver-se agenollat davant Rajoy és la base de tot. El govern va triar un camí, no doblegar-se a la pressió per no proclamar la República i salvar l’administració d’un enfrontament violent que pensava que no podia guanyar. Podem discrepar si va ser la decisió més encertada o no. Però ningú no pot dir que el govern o el parlament s’hagen agenollat i s’hagen doblegat a l’agressió espanyola. El president i els consellers ara donen la cara per nosaltres, arricant-se a penes de presó o exili, i amb això, amb aquest simple gest, desmunten la ‘normalitat’ que Mariano Rajoy pretenia de presentar davant el nostre propi país, Europa i el món. Ells planten cara de la mateixa manera que els ciutadans, ara fa just un mes, vam plantar cara als colps de porra. Per això a Madrid estan tan nerviosos, per això hi ha insults i virulència al carrer i als seus mitjans. Hi ha una república proclamada que no s’ha fet enrere. No és la que molts voldríem, però és.
Però la cosa més important que tenim és la gent. I, en aquest sentit, el CEO ens ha dibuixat un panorama excepcional: arribem a aquest moment tan complicat amb la xifra més alta de partidaris de la independència que s’haja registrat mai. Just després de la repressió del primer d’octubre. Sigueu-ne conscients. Hi ha gent, això és evident, que avui se sent desconcertada o trista, que creu que ha estat derrotada. Que siga conscient, però, que és sobre eixa tristor que creix la virulència espanyolista. Volen fer-nos creure que estem acorralats perquè ens veuen dubitatius. Per això, aquests dies, veiem escenes terribles com les que han sofert el conseller Forn a Barcelona o els diputats Nuet i Simó a Madrid. Volen deixar-nos sense capacitat de resistència, i ho aconseguiran si tots ens quedem en casa llepant-nos les ferides.
Per això és fonamental aquesta trama enorme, que no té ningú més, d’organitzacions perfectament assentades arreu del país. L’ANC, Òmnium, l’AMI, Súmate, els Comitès de Defensa, el PDECat, ERC, la CUP, Demòcrates, MES i els milers de grups locals i comarcals que han fet tanta feina durant aquests darrers anys. Fa tan sols un mes l’excel·lència d’aquesta trama es va posar en relleu com mai, amb l’epopeia del transport clandestí de les urnes i la defensa dels centres electorals. Per això la volen escapçar mantenint empresonats Jordi Sànchez i Jordi Cuixart. Ho fan perquè ara saben de què som capaços i ens temen. Si el primer d’octubre el país va fer allò, pot fer qualsevol cosa.
Finalment tenim, i n’hauríem de ser ben conscients, una gran oportunitat. A Rajoy l’han obligat a anar a un punt on no volia anar, el de les eleccions del desembre. Tenim a l’abast guanyar-les, de manera evident. De fet, tenim a l’abast guanyar-les superant les xifres del 27-S. I si les guanyem, Mariano Rajoy haurà de donar moltes explicacions. I es trobarà en un carreró sense eixida: tornarà a dissoldre el parlament català com si no hagués passat res? Si ara no l’han deixat governar durant sis mesos com ell volia, què us fa pensar que el deixaran repetir elecció rere elecció, si això és inútil per a resoldre un greu problema que ja és europeu?
I si tenim tot això, què necessitem? Coses tan simples com complicades de fer, però que hem de fer ràpidament. Que el govern i el president fixen posicions públiques, comuniquen i facen política; que s’acabe aquest buit de directrius que vivim des de divendres al vespre. Que la gent es torne a activar com aquests darrers anys i recupere els carrers. Ahir hi va haver un primer brot de reacció a l’estació de Sants, avui ens convoquen davant els centres de treball. Avui o demà hauríem de rebre els membres del govern multitudinàriament, si tornen de Madrid, o protestar, si se’ls queden. Cal, per això, que l’espessa trama d’organitzacions es coordine molt millor i torne a ser tan sòlida i torne a actuar amb tanta eficàcia com ara fa un mes. I cal, sobretot, guanyar les eleccions per demostrar a Espanya i a Europa que no hi ha cap solució possible si no es té compte el pes polític i social de l’independentisme i la justícia de la nostra reivindicació.
Però, sobretot, sabeu què necessitem? Necessitem ganes de guanyar i d’obrir-nos pas. En teniu?
Font: VilaWeb.cat
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada