ÉS MOLT COMPLICAT fer eleccions en un país assetjat. I Catalunya viu avui en un veritable estat de setge. Les institucions ocupades. El govern a la presó. El president legítim, a l’exili. L’extrema dreta campant envalentida i impune. La protesta convertida en delicte d’odi. La Junta Electoral redactant el llibre d’estil dels mitjans de comunicació. L’Església cridant a una croada. Governats des de fora i amb un degoteig constant de noves repressions. Considerant normal el que és estrany, i a l’inrevés. El sobiranisme ha acceptat anar a unes eleccions que es juguen en camp contrari i amb l’àrbitre designat pel rival. Probablement perquè no tenia altre remei i perquè té confiança en la fidelitat dels seus i en el compromís amb la democràcia dels neutrals. En qualsevol cas, no s’ha d’oblidar mai -i s’ha de fer veure clarament a qui se les mira des de fora- que són unes eleccions en estat de setge. I el que és el marc de les eleccions, n’és també el tema. La principal qüestió d’aquestes eleccions és si s’aixeca l’estat de setge -i podrem anar llavors, més endavant, a una decisió neta sobre les qüestions de fons- o si s’eternitza, com és la seva vocació. Votarem assetjats. I acabarem votant, en conseqüència, a favor o en contra del setge.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada