Som molts els que des de fa temps hem reclamat que les qüestions polítiques es resolguin en el marc del debat polític, del diàleg, de la negociació i de l’acord, i hem denunciat que cap jutge ni cap sentència donaran una resposta útil a la situació política que vivim.
En una democràcia madura i que no tingui por a la lliure expressió de la ciutadania, la Constitució és sempre la clau que obre tots els panys, que és prou flexible per adaptar-se i donar resposta als canvis socials i als reptes polítics que de manera sostinguda i legítima plantegen els ciutadans.
Lluny d’emprar els camins de la política, el govern de PP i els seus aliats han optat pel codi penal per respondre a un repte democràtic plantejat per milions de ciutadans que defensen de forma pacífica i democràtica el legítim dret de Catalunya a esdevenir un estat independent.
El codi penal no servirà per convèncer a milions de ciutadans que desisteixin del seu compromís. De fet, la via penal il·lustra la incapacitat d’un estat que no ha confiat en la política i en l’opinió dels ciutadans per respondre, tal com va passar a Escòcia fa tres anys, al repte que s’ha plantejat a Catalunya.
Ara, els mateixos que no han donat cap oportunitat al diàleg es presenten com els que tenen totes les respostes i les millors solucions. Aplicar arbitràriament l’article 155 de la Constitució per expulsar el govern electe de Catalunya, imputar de manera injustificable un delicte castigat amb fins a 30 anys de presó o tancar el vicepresident i set consellers a la presó per un delicte que no han comès, no sembla compatible amb la lògica d’un estat que tingui una democràcia madura i consolidada.
Més enllà de la imposició i de les amenaces, no hem sabut detectar ni una sola proposta política. Cap ni una. Segurament per això, amb Mariano Rajoy com a president espanyol, l’independentisme ha aconseguit més suport que mai.
Quan la força s’imposa a les propostes és un senyal de feblesa i de debilitat. És la resposta de qui no té cap projecte per oferir ni defensar.
Des d’un punt de vista personal, estar a la presó és un preu molt alt, però alhora és l’evidència d’un estat incapaç de respondre amb altres arguments.
L’escalf i la solidaritat de tanta i tanta gent que manté el seu compromís amb la causa de la llibertat és el que ens manté tranquils i serens a la presó mentre esperem la llibertat.
No estem sols. Ho sabem i ho notem. I el nostre agraïment és infinit.
Amb les eleccions del 21 de desembre tenim l’oportunitat de transformar en vots tota aquesta indignació, tots els abusos i totes les imposicions. Hem d’omplir les urnes en defensa de les nostres institucions i ens cal una victòria inapel·lable per demostrar que la causa de la llibertat és la que ens assegura un futur on les oportunitats s’obrin pas davant de tots aquells que han volgut guanyar als despatxos tot allò que les urnes els han negat.
Font: NacioDigital.cat
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada