La pitjor part de la repressió no és el feixista que dóna instruccions des del quarter general, a sis-cents quilòmetres de distància. Des de la fredor i la comoditat d’una butaca és molt fàcil d’ordenar als uns i als altres que peguin, empresonin, denunciïn, persegueixin, amenacin… Des de lluny, tot plegat pot semblar un videojoc o una juguesca de poder que permet d’anar a dormir tranquil.
La pitjor part de la repressió no és el qui rep ordres en un cos disciplinat, militaritzat o jeràrquic. La pitjor part de la repressió no és el compliment d’una legalitat suposada. Els funcionaris dels règims autoritaris sempre han al·legat el compliment d’ordres legals quan els han duts davant un tribunal, al cap dels anys. Qui compleix ordres pot acabar pensant que no té cap culpa de res i que tan sols ha fet allò que era el seu deure ‘professional’.
La pitjor part de la repressió no és malmetre una certa imatge de modernitat i d’avenç democràtic guanyada amb moltes mentides i enganys al llarg dels anys en una comunitat internacional disposada a empassar-s’ho tot. No és la mirada interrogadora dels veïns ni les crítiques publicades als mitjans de comunicació de tot el món. El problema no és allò que diran de nosaltres. Això es resol parlant poques llengües i amb un bon sac de cinisme.
La pitjor part de la repressió no és el cost dels exèrcits de servidors que l’estat hi destina. No és la pèrdua d’oportunitats econòmiques. No és la desconfiança que es crea en els mercats. Ni tampoc no és la petita contestació interna que pugui tenir l’actitud de l’estat per una població que es fa conscient del poc sentit democràtic de tot plegat.
La pitjor part de la repressió és el polític del PP que sap que la seva neboda ha estat apallissada però demana de condecorar els guàrdies civils que ho van fer, perquè li ho exigeix el partit. La pitjor part de la repressió és aquell diputat del PSC que xalava com un cabrit parlant de viatges amb aquell conseller que ara viu tancat en una cel·la. La pitjor part de la repressió és aquell que posa al mateix sac el compliment d’un mandat democràtic que no li agrada i un 155 que ha destruït tot l’autogovern i ha obligat un president legítim a cercar refugi a Bèlgica. La pitjor part de la repressió és l’ex-conseller que, havent saltat del vaixell el minut abans deixant els companys a la presó, es presenta al primer sopar del cabdill dels repressors per fer-li la penosa genuflexió. La pitjor part de la repressió és el pare que denuncia aquell mestre que li educa el fill tan bé com pot, per haver parlat de l’1 d’octubre a classe. La pitjor part de la repressió són els silencis de molts que no volen que els toqui rebre. La pitjor part de la repressió és aquesta gent que aprofita la protecció ideològica d’un estat autoritari per fer befa de les víctimes i dels perseguits perquè no pensen com ells. La pitjor part de la repressió és la vida miserable dels còmplices.
Font: VilaWeb.cat
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada