Avui comença una setmana decisiva per al país. Passaran moltes coses. Sabem que, com a mínim, un centenar de batlles aniran a Brussel·les dimarts a trobar-se amb el president de la Generalitat. Serà un gest clar respecte a la legitimitat del govern. Sabem que dimecres podria haver-hi una aturada de país. Sabem que hi haurà concentracions diverses i sabem que dissabte hi haurà una gran manifestació, segurament de les més grans que s’hauran vist, en defensa de la República i de la democràcia.
Sabem també que, dijous, els membres sobiranistes de la mesa del Parlament de Catalunya, encapçalats per la presidenta Carme Forcadell, acudiran al Tribunal Suprem espanyol. Podrien ser els pròxims presoners polítics, si la justícia espanyola continua aplicant els seus curiosos criteris. La justícia belga, mentrestant, començarà a estudiar la demanda feta pel govern espanyol perquè li lliure el president Puigdemont.
I per si tot això no fos prou, dimarts acaba el període per a presentar coalicions a les eleccions del mes de desembre, en un ambient en què PDECat, ERC, Poble Lliure, l’ANC i altres grups parlen obertament de crear una gran coalició en defensa de la República que puga incloure també una part dels comuns i altres moviments com Demòcrates o MÉS, així com personalitats de la vida pública catalana.
Però no és solament això. Crec que aquesta setmana serà la de la reacció. En comencem a tenir molts signes. De la reacció popular, però em sembla que també de la reacció del govern. Fa uns dies que la prioritat absoluta de l’actuació del govern de Catalunya és la seguretat personal dels seus membres i la definició de l’estratègia de defensa que ha fet que una part del govern ingresse a la presó i una altra es mantinga en l’exili. El govern, però, ha de governar. Ha de prendre decisions i comunicar-les. Ha d’interactuar amb les institucions lliures del país, els ajuntaments o les diputacions, i amb la població. No crec que puga tardar gaire temps més a fer-ho i per això em sembla que veurem coses aviat, i importants.
L’espanyolisme està obcecat a intentar acorralar el president Puigdemont presentant-lo com un covard, cosa que no és de cap manera. La partició del govern en dos és una estratègica convinguda i pactada. L’entrada en presó del vice-president i de diversos consellers, i la forma en què s’ha fet, remarca i deixa ben clara la inexistència de garanties processals i judicials en l’actual estat espanyol. I mentrestant, la presència a Brussel·les de l’altra part del govern, amb el president al capdavant, serveix per a internacionalitzar el fet català de manera clara, com es comprova cada dia, però sobretot preserva la institució de la Generalitat. Qui parlaria en nom del legítim govern de Catalunya si tots els seus membres es trobaren privats de llibertat? Els qui volen Puigdemont a la presó i no a Brussel·les en realitat temen que el govern tinga veu i puga donar instruccions i reclamen silenciar-lo. Així que parlar de covardies, en aquest context, només és una trampa indigna més.
Font: VilaWeb.cat
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada