La precampanya electoral escalfa motors i comencem a veure els candidatspronto de les seves propostes i els analistes llegint entre línies per fer les seves travesses i prediccions. Les eleccions del 21D són a la cantonada i qui no tingui clar que no seran uns comicis normals, és perquè viu en altre planeta.
No seran unes eleccions normals perquè se celebren enmig d'un estat d'excepció que ha suprimit drets i llibertats individuals i col·lectius. I no és només l'aplicació del 155. És també la paralització selectiva de l'administració, la persecució judicial por motius politics i la repressió.
Convé tenir present que els candidats i els partits independentistes no poden actuar amb llibertat. Les amenaces de prohibicions i inhabilitacions ha fet que fins i tot s'hagin registrat marques blanques per si s'impedeix judicialment que concorrin a les eleccions. Els líders independentistes han de mesurar cada mot, cada frase, cada punt del programa, que necessàriament ha de ser ambigu i poc concret per burlar la repressió.
Aquest clima de manca de llibertat fa que no puguem exigir claredat i concrecions als partits i polítics amenaçats. Si avui presentessin el mateix programa de 2015, sense tocar ni una coma, probablement serien impugnats. No podem fer veure que són unes eleccions normals i lliures, perquè no ho són pas.
Agradi o no, els programes i propostes concretes són menys rellevants que mai, perquè aquestes eleccions imposades per Europa seran encara més plebiscitàries que les del 27S. S'hi presenten tres blocs ben diferenciats, i a l'hora de comptar vots, s'agruparan en aquests blocs.
Hi ha un bloc que podríem anomenar unionisme immobilista, que agrupa PP, PSC i Ciudadanos, que reivindica el règim de 1978 i com a molt promou retocs estètics, sense cap reconeixement de l'autodeterminació. Ja ho va dir el president Montellà: Catalunya no és Ceuta o Melilla.
El segon bloc és el de l'unionisme transformador que encarnen els "comuns". No volen modificar les fronteres de l'Estat però sí reformar-lo , i alhora reconeixen que els catalans tindríem el dret de decidir si volem ser-hi o no, en la seva Espanya transformada. No és poca cosa.
El tercer bloc és el de l'independentisme, que continua sent el projecte políticamb més predicament entre els catalans. Quan encara no s'ha refet de com han anat les coses a partir del referèndum de l'1-O, sap que no es pot permetre el luxe de demanar ara explicacions i pistes per entendre el perquè de tot plegat, ni tampoc pot exigir claredat en les propostes dels seus líders, pels motius abans expressats. No pot fer-ho perquè és juga la continuïtat del seu projecte en els resultats del 21D. Tot el que no sigui repetir o ampliar els resultats del 27S pot resultar devastador.
Font: NacioDigital.cat
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada