"No protestin, si cal defensarem la llibertat fins que es congeli l'infern", afirmava, contundent, Alejandro Fernández, el portaveu del PP al Parlament de Catalunya. La frase -ho recordava Quico Sallés- té origen en la crisi dels míssils de Cuba, quan Adlai Stevenson, l'ambaixador dels EUA a l'ONU interpel·lava directament Valerian Zorin ("Estic disposat a esperar aquestes respostes fins que l'infern es congeli...") mentre aquell rus escorredís continuava negant el desplegament ofensiu del seu país al Carib.
El que amagava Fernández és que ell no reclama unes respostes que ja té sinó, simplement, ha volgut continuar negant, com aquell rus de la Guerra Freda, una realitat que no vol reconèixer, i és que l'unionisme català és una minoria política i social que intenta bloquejar el dret a decidir del conjunt de la societat catalana. Tant és així que una gran majoria dels ajuntaments catalans ja han fet públic que donen suport al Govern català i que, en conseqüència, desobeiran la carta intimidatòria que se'ls ha enviat des de Madrid.
Els centenars d'alcaldes que posaran les urnes i els centenars de milers de ciutadans que aniran a votar no caben en les presons del règim del 78, que ha deixat de ser legítim per a una àmplia majoria dels ciutadans d'aquest país... Aquell 1962 l'infern no es va congelar a l'ONU, com tampoc no ha passat al Parlament de Catalunya. I Adlai Stevenson va tenir ocasió de col·locar una altra frase als llibres de cites: "El temps de parar una revolució és a l'inici, no pas al final".
Font: elMon.cat
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada