Qui no recorda les setmanes anteriors a la Via Catalana, quan tots els altaveus asseguraven que seria impossible d'aconseguir? Molts independentistes s'ho van creure, i fins i tot va haver-hi campanyes per omplir els trams més fluixos. El resultat va ser que en molts llocs es van fer dues, tres o quatre vies paral·leles per poder encabir tota la gent que s'hi va mobilitzar. L'any següent, el mantra era que no podríem mantenir la tensió mobilitzadora any rere any, per la qual cosa la gran V a Barcelona tenia tots els números per punxar. Fer una manifestació quilomètrica, i a sobre amb la gent ordenada per colors? Una idea esbojarrada condemnada al fracàs. Ho deien els unionistes, però també independentistes que queien en el parany desmobilitzador. Tanmateix la V va ser un altre immens èxit col·lectiu. El 9-N, després d'anades i vingudes, també tenia totes les de perdre. “Si no es mobilitzen un milió i mig de persones, serà la fi del procés”, deien. Doncs dos milions llargs, desobeint tribunals i amenaces. Ara tornarem a veure la mateixa estratègia desplegada per terra, mar i aire, perquè saben que aquest cop va de debò. Hi haurà un Parlament amb un mandat democràtic explícit de fer la independència. Per això ens bombardejaran fins a l'extenuació amb el discurs del globus que es desinfla, del procés esgotat i de l'apoyaré 2.0 de Podemos. Nosaltres ens ho mirarem amb un somriure sota el nas, i amb el vot a punt pel 27-S.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada