"Sento en la meva sang la gratitud per la seva confiança i en el meu cor l'admiració total que va suscitar en mi la seva immensa talla d'estadista". La frase es refereix a un dels dictadors més sanguinaris d'Europa: Francisco Franco. Però no es va escriure en temps de la dictadura, sinó ara mateix. Pot llegir-se -amb el conjunt del text hagiogràfic- en la
web de la Fundació Nacional Francisco Franco, una entitat que l'estat espanyol reconeix legalment com una associació que es dedica a fer una "activitat benèfico-docent i cultural" i és per això que els donatius que rep impliquen desgravacions fiscals que van entre el 25% i el 35% de l'import cedit i que, tal i com ells mateixos
anuncien, poden arribar fins el 75 per cent. Amb tot plegat munten
actes d'exaltació feixista on
s'homenatgen individus perseguits per la justícia internacional com José Utrera Molina, exministre de la dictadura i autor del text que encapçala aquest article.
Òbviament, en un estat on les lloances a Franco desgraven a Hisenda no és d'estranyar que PSOE i PP
es neguin a il·legalitzar cap dels grupuscles falangistes i nazis que actuen de forma descarada cada cop que els sembla oportú. Per això els falangistes són capaços d'atacar la seu de la Generalitat a Madrid i, l'any següent,
manifestar-se davant la porta amb total tranquil·litat. Al contrari, són ells els qui exigeixen que s'actuï contra el president de la Generalitat.
Per això em sembla una bona idea la proposta de Joan Tardà en el sentit que la futura República Catalana inclogui el deure constitucional de perseguir els criminals feixistes, inclosos els espanyols. I per això desitjo una llarga vida a personatges com Utrera. Vull que ho vegin.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada