Coses que probablement passaran d'aquí al 27-S (i no necessàriament en aquest ordre):
Probablement, les eleccions andaluses catapultaran la figura de Susana Díaz com a única dirigent socialista capaç de guanyar el PP i Podemos. El flanc sud del PSOE es reforçarà mentre els probablement desastrosos resultats municipals del PSC reduiran al mínim el seu pes dins del socialisme espanyol.
Probablement, les eleccions municipals i els pactes de govern posteriors a cada municipi faran créixer el nombre de ciutats i pobles adherits a l'Associació de Municipis per la independència (AMI). Avui en són 710 de 947.
Probablement, CDC farà un congrés de refundació per deixar anar llast (corrupció) i clarificar l'objectiu nacional (independència). Probablement en surti una nova marca política.
Probablement, ERC ampliarà visiblement el seu espai sociopolític sumant col·lectius i persones rellevants de l'esquerra nacional.
Probablement, amb tensions, estira-i-arronses i nervis d'última hora, CDC, ERC i CUP acordaran un full de ruta per a l'endemà del 27-S i el convertiran en l'únic punt compartit dels seus programes electorals. Probablement en la resta de temes xocaran molt durament.
Si hi ha full de ruta, Josep Antoni Duran i Lleida defensarà que UDC no l'assumeixi i concorri a les eleccions al Parlament en solitari i amb un altre programa. Si els òrgans de govern del partit li donen suport, probablement hi haurà una escissió socialcristiana per anar amb CDC a les plebiscitàries defensant la independència. En canvi, si Duran perd el pols intern, probablement deixarà la política.
El govern de la Generalitat farà avenços concrets en les estructures d'estat, particularment en la Hisenda pròpia. Aquests avenços, sumats a l'acord sobre el full de ruta, probablement provocaran una reacció virulenta de l'estat.
Probablement o Artur Mas o Santiago Vidal, o tos dos, seran castigats legalment pel seu compromís amb el procés, generant un fort escàndol polític i una onada popular de solidaritat.
Probablement, l'ANC tornarà a convertir l'11 de setembre, dia de l'arrencada de la campanya electoral plebiscitària, en una nova (i definitiva?) demostració de força al carrer.
Probablement, les llistes pro-independència, sumant els seus escons, assoliran una clara majoria absoluta el 27 de setembre i constituiran el primer Parlament independentista des de la pèrdua de les llibertats nacionals.
Probablement aquestes coses i moltes d'altres aniran passant els propers 8 mesos. I és precisament perquè les veig probables que penso que el procés no només no s'ha desinflat, sinó que està més encarat a barraca que mai.
Font: NacioDigital.cat
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada