Quan en el llunyà 10 de novembre "The Times" obria en portada sobre la votació per la independència de Catalunya del dia abans, ho feia amb les paraules següents: "Milers de catalans voten amb esperança la separació d'Espanya". Sempre he trobat que va ser un dels millors resums d'aquella jornada. Ens cal, més que mai, tornar aquella esperança, al compromís i al que jo en dic "la lluita contra el sofà".Aquests propers mesos, ens hi va la vida. I la responsabilitat de cada un de nosaltres és immensa, atès que només depèn de cadascú de nosaltres.
En aquest escenari de cruïlla nacional, el més important és entendre que som en un punt de no retorn on hem falcat, amb sang, suor i llàgrimes, cada una de les etapes que hem superat. Ens queda la darrere, la del referèndum impossible segons l'estat espanyol, que hem de "tunejar" d'eleccions. El de menys són les llistes, l'important és la categoria: votarem per decidir si ens constituïm en una República de Catalunya.
Certament, blindar el caràcter plebiscitari del 27S és vital. Seria ja no una falta de respecte a nosaltres mateixos, sinó una burla a la nostra dignitat com a poble, que el 27S no el féssim, els ciutadans i els partits, plebiscitari. Res del que hauria passat aquests darrers anys no tindria sentit. Ens abocaria una cosa pitjor que el fracàs, ens condemnaria a no poder resistir la mirada dels nostres fills.
Però fins el 27S, què?
L'amic Roger Buch ha escrit recentment un brillant article sobre el que ell considera que haurien de ser els 5 objectius claus de l'independentisme fins aleshores. No podia estar-hi més d'acord. Seguint-lo a ell, suggereixo:
1.- Tenyir el país d'independència, convertint les municipals en la 1ª volta del 27S. Ens calen tots els regidors i alcaldes sobiranistes possibles. L'AMI –que s'ha demostrat una eina poderosíssima- ha de multiplicar els seus efectius.
2.- Eixamplar la majoria social independentista. ANC i Òmnium i les altres associacions independentistes, cal que adrecin tots els seus esforços a captar nous simpatitzants de la independència. Ha de convertir-se en la seva obsessió.
3.- Estructures d'estat: ANC i Òmnium han d'actuar com a garants del procés, vigilant-ne el seu desenvolupament, auditant-lo. És vital no desviar-se del camí traçat pels pactes.
4.- Batalla dels arguments. Per primera vegada, tenim el temps per davant sense obstacles per afrontar el gran debat, el dels arguments. Cal saber aprofitar-ho per focalitzar-nos en fer visible el contingut de la independència, els "perquès", unir la sort de la independència al benestar i la justícia social, la cultura i l'ensenyament i la regeneració democràtica.
5.- 27S plebiscitàries. La data que ha de canviar la història de Catalunya.
Tot català que aspiri a la independència del seu país ha d'autoconstituir-se ell mateix en una estructura d'estat. Cal que sapiguem actuar de manera cohesionada, sumant, amb mentalitat d'estadistes que volen vèncer. Ja no volem votar –perquè sabem que ho farem--, ara volem guanyar.
Font: Tribuna.cat
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada