dimecres, 17 de setembre del 2014

Blanca Busquets: "Fronteres? No, gràcies"

«A Catalunya el que volem és ser lliures, que és l'antítesi dels controls fronterers»

A banda de l'eterna discussió sentimental, cultural, lingüística i econòmica del fet de voler-se separar d'Espanya, que es veu des d'altres ulls de gent de fora amb més o menys comprensió, hi ha la qüestió de les fronteres.

Em causa sorpresa que, a molta gent d'una cultura i una intel·ligència que considero més que solvents, la nostra separació de l'estat els trenqui el cor perquè sigui “posar més fronteres a la humanitat, que ja en té prou”. No, home, això no pot ser: quan algú em surt amb aquesta teoria, li explico clarament que és el contrari, i que el que volem precisament és menjar-nos una frontera.

En una unió d'estats on les fronteres ja no són els reixats amb punxes sinó les administracions que trobem entre les persones i els que ens governen, nosaltres en volem eliminar una: l'espanyola. La veritat és que, administrativament parlant, passar directament de la catalana a l'europea, seria un gran descans i un estalvi d'energia i diners a tots nivells.

Més enllà d'això, però, si l'Estat espanyol vol tornar a posar reixats amb punxes a l'Ebre i fer eternes un altre cop les revisions de passaports i els qüestionaris a l'hora d'entrar al seu territori, és ben lliure de fer-ho, per despit, per orgull o per la mare pàtria. Però em fa l'efecte que, quan s'adoni que les conseqüències que se'n deriven poden ser més aviat negatives per a ells mateixos, canviarà d'opinió amb alguna excusa d'anar per casa que deixarà anar la Soraya, amb aquell to seu habitual de tot-continua-igual, després d’un consell de ministres.

A Catalunya el que volem és ser lliures, que és l'antítesi dels controls fronterers. Això de les fronteres, avui, només és per als que les volen posar. Que quedi clar.


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada