L'impacte de la independència en el PIB

Recentment el ministre espanyol d'Exteriors, José Manuel García-Margallo, va assegurar que el producte interior brut (PIB) de Catalunya cauria un 25% en cas d'independència. En aquest article em proposo analitzar si una afirmació com aquesta és certa.

El 2012 el PIB total d'Espanya, és a dir, la riquesa que va generar en tot l'any, va ser d'1,05 bilions d'euros (la dada no inclou l'extraregió, on hi ha àmbits com l'espai aeri i que correspon per igual a totes les regions). D'aquests diners Catalunya en genera 198.633 milions, un 18,9% del total espanyol. I si encreuem aquestes dades amb el nombre d'habitants, veiem que el PIB per càpita d'Espanya (incloent-hi Catalunya) és de 22.772 euros, mentre que a Catalunya és de 27.248 euros per habitant (un 19,6% més). La riquesa dels catalans és, per tant, més alta que la mitjana espanyola.

Els ciutadans de Catalunya, per tant, som el 15% de la població d'Espanya i generem un 18,9% de la riquesa de l'Estat. O dit d'una altra manera: cada català genera un 19,6% més de riquesa que la mitjana d'habitants espanyols. Som, per tant, un dels territoris més rendibles i productius d'Espanya (compte: no els únics!).

Dèficit fiscal

L'anomenat dèficit fiscal és la riquesa generada a Catalunya que no torna perquè desapareix en ser transferida a l'Estat. Els catalans, per tant, no es beneficien d'aquesta part del PIB que han generat. De fet, Catalunya podria permetre's generar menys riquesa (PIB) si aquest dèficit no existís, ja que seríem igual de rics/pobres. I al revés: aquest dèficit fiscal català és una riquesa que rep Espanya sense que l'hagi produïda i que la beneficia. Com si li toqués la loteria. Per aquest motiu, és més que raonable restar del PIB generat a Catalunya l'import del dèficit fiscal i sumar-lo al PIB espanyol com un increment de la riquesa.

El conseller d'Economia, Andreu Mas-Collell, ha declarat que el dèficit fiscal de Catalunya de l'any 2010 era el 8,5% del PIB català, calculat agafant com a base el sistema del flux monetari. Això són uns 16.500 milions d'euros que no van tornar. A l'espera que es publiquin les balances fiscals actualitzades, agafarem aquest 8,5% del PIB com a referència per al 2012. D'aquesta manera, per tant, l'any passat el dèficit fiscal s'hauria situat en 16.883 milions d'euros (un augment del 2,3%).

Partint de les dades dels PIB anteriors, i fent la correcció per dèficit fiscal de 16.883 milions, el PIB català se situaria en els 181.750 milions d'euros mentre que el de la resta d'Espanya augmentaria fins als 868.431 milions. En conseqüència, la renda per càpita de Catalunya passaria dels 27.248 euros als 24.932 euros per càpita. O dit d'una altra manera: sense dèficit fiscal ens podríem permetre treballar menys o generar menys PIB i seriem igual de rics/pobres que ara. D'altra banda, gràcies al dèficit fiscal, el PIB per càpita de la resta d'Espanya salta dels 21.932 euros realment produïts als 22.366 euros.

A priori, i com a càlcul més senzill, en una hipotètica separació entre Espanya i Catalunya, el PIB d'Espanya cauria des dels 1,05 bilions d'euros actuals als 851.546 milions d'euros, cosa que suposa una reducció del 19%, i el PIB per càpita baixaria dels 22.366 euros actuals fins als 21.932 euros (una disminució del 3,7%). En canvi, Catalunya veuria com el seu PIB, que quedaria alliberat del dèficit fiscal, augmentaria en 16.833 milions d'euros fins als 198.633 milions (un augment del 9,3% sobre la situació actual).

Què passaria si, com explica el ministre Margallo, el PIB català caigués un 25% per culpa de la independència? Cal tenir en compte que això només es produiria en un context d'actitud bel·ligerant de l'Estat. En qualsevol cas, si fos cert, suposaria que el PIB de Catalunya baixaria de cop en 50.000 milions d'euros.

Per posar-ho en context: quan Alemanya va perdre la Segona Guerra Mundial i va quedar totalment assolada, el 1945, el seu PIB va baixar entre un 20% i un 25%, d'acord amb estimacions publicades recentment. A més, segons el Fons Monetari Internacional, la pitjor caiguda del PIB que s'ha vist a Europa des del 1998 es va produir a Islàndia. Va ser el 2009, quan aquesta illa va fer fallida i el seu PIB va caure un dramàtic 6,8%. El 2010 el retrocés va ser del 4% i el 2011 Islàndia ja va créixer un 3,4%.

Conclusions

Dir alegrement que el PIB de Catalunya cauria un 25% sense donar cap altra explicació és aventurat. Potser seria així en cas d'una situació de postguerra, afegint-hi una crisi financera que segurament caldria acompanyar de diverses plagues bíbliques que, si bé són possibles, hem de considerar altament improbables.

Tot i així, suposant que es produís una hipotètica i no justificada caiguda del 10% del PIB català, això equivaldria a una reducció d'uns 20.000 milions (no gaire lluny dels 16.800 milions de dèficit fiscal que cada any marxen i no tornen) i un descens del PIB per càpita de 27.248 a 24.523 euros per habitant. És a dir: el PIB per càpita seria gairebé idèntic a l'actual, que està penalitzat pel dèficit fiscal.

D'altra banda, el ministre Margallo omet que en el cas de separació hi ha una cosa que seria inapel·lable. En el cas d'independència de Catalunya, el PIB espanyol es reduiria en un 19% per la pèrdua d'una part del territori, i el PIB per càpita espanyol disminuiria un 3,7%. Espanya, per tant, seria un país més pobre i amb una economia amb menys pes específic a escala global.

Font: ara.cat