Núria Bosch: "Recentralització i deslleialtat"

Hem sentit a dir moltes vegades que Espanya és un país molt descentralitzat. Qui diu això es basa en el volum de despesa gestionada per les autonomies, però no pas en l'autogovern de què aquestes gaudeixen. Una cosa és la gestió i una altra molt diferent, el poder polític.

L'any 2008 la despesa autonòmica va arribar a representar el 36,4% de la despesa del conjunt del sector públic espanyol. Va ser el període que va assolir un pes més alt. Les comunitats autònomes gestionen un volum més alt de despesa que, per exemple, els lands alemanys (22%), però no pas encara com les províncies canadenques (46%). No obstant, en els últims anys el volum de despesa gestionada a nivell autonòmic ha disminuït en termes relatius. L'últim any de què es disposen dades, el 2011, el seu pes havia passat a ser del 34,3%. Aquesta pèrdua de pes ha vingut compensada per un increment del de la despesa del govern central, que entre el 2008 i el 2011 ha passat del 50% al 53,5%. Per tant, les autonomies han perdut en termes relatius 2,1 punts percentuals i l'Estat n'ha guanyat 3,5, ja que també els governs locals han perdut pes específic i han passat del 13,6% al 12,3% en aquest mateix període.

Així doncs, aquestes xifres demostren com des de l'origen de la crisi econòmica la despesa estatal ha crescut més que l'autonòmica i la local, cosa que porta a més centralització. Si disposéssim de dades per als dos últims anys (2012 i 2013), constataríem com aquesta tendència s'ha incrementat per culpa de la política clarament recentralitzadora del govern de Rajoy.

De tot plegat es dedueix que l'ajust l'estan suportant en gran mesura les autonomies i els governs locals i no pas el govern estatal, i aquesta és la política que continuarà imposant-se. Així es desprèn del pla pressupostari de les administracions públiques per als propers anys que el govern espanyol ha enviat a la Comissió Europea. Segons el mateix pla, en el cas de les autonomies hi ha d'haver un ajust de més de 8.600 milions d'euros entre el 2014 i el 2015, uns 4.100 pel cantó de la despesa i uns 4.500 pel cantó de l'ingrés. En el cas dels governs locals, les mesures pressupostàries proposades han de tenir un impacte d'uns 8.000 milions d'euros, dels quals més de 7.500 han de ser via despesa.

Un mitjà per a la consecució d'aquestes mesures és a través de l'establiment d'uns objectius de dèficit per als governs subcentrals molt restrictius. Els governs locals no poden incórrer en dèficit, i les autonomies han d'assolir un dèficit de l'1% del PIB el 2014, del 0,7% el 2015 i del 0,20% el 2016. Ara bé, el govern central (incloent-hi l'administració de la Seguretat Social) s'ha establert uns objectius del 4,8%, 3,5% i 2,6%, respectivament. Aquesta distribució del dèficit per nivells de govern és totalment injusta, ja que no es correspon amb el pes del volum de despesa que gestiona cada nivell. Només ve explicada per la clara voluntat recentralitzadora del govern central i el menyspreu cap als governs subcentrals. Això explica que el govern de Catalunya s'hagi plantejat presentar un recurs contenciós administratiu contra l'acord en què es van fixar els objectius de dèficit assenyalats.

A més de tot el que s'ha esmentat, a aquesta situació s'hi ha d'afegir el baix compliment del principi de lleialtat institucional per part de l'Estat, que arriba a cotes greus en el cas de Catalunya. Tant és així que el govern català ha remès un informe al govern espanyol on es recullen els incompliments de l'Estat envers Catalunya i quantifica el volum de deutes pendents. En total, 9.375,7 milions d'euros.

Ara bé, el que és destacable és que aquest escenari de recentralització i deslleialtat és vist amb bons ulls per part d'una gran majoria d'espanyols. Segons el baròmetre del Centre d'Investigacions Sociològiques (CIS) corresponent al mes de setembre passat, un 24,5% dels entrevistats són partidaris d'un Estat sense autonomies i un 14,5% estan a favor de reduir les competències de les autonomies, és a dir, que gairebé un 40% d'espanyols són partidaris de més centralització. El CIS també diu que els partidaris de deixar les coses com ara són al voltant del 30%.

Cal constatar que a Catalunya l'opinió de la majoria dels ciutadans no es correspon amb aquesta estadística. Quan Catalunya es planteja exercir el dret a l'autodeterminació, la majoria d'espanyols ja estan bé en l'actual situació o volen recentralitzar. Catalunya i Espanya van en direccions oposades. És evident que la direcció que porta Espanya no pot satisfer de cap manera als catalans. Per això se'ls ha de consultar perquè puguin dir democràticament el camí que volen seguir.

Font: ara.cat