Vicent Partal: "Somrieu: el president Tarradellas va existir"

El 7 d'agost de 1954 Josep Tarradellas era elegit president de la Generalitat de Catalunya. En un acte a l'ambaixada de la república espanyola a Mèxic, en ple franquisme. Un acte molt discutit per diversos sectors de l'exili. Tarradellas, el va nomenar un insòlit Consell de Catalunya, convocat pel president Irla, que integrava, a més dels diputats que quedaven del vell parlament republicà, també els ex-diputats a Madrid i representants diversos d'institucions catalanes.

Era, òbviament, un acte unilateral català --que avui a més té moltes ressonàncies amb allò que ha passat a Kossove--. Segons la legalitat espanyola, la institució havia estat dissolta arran de l'ocupació de Catalunya i la Generalitat no existia. Els diaris espanyols de l'època no en van parlar, lògicament, però si haguessen pogut parlar haurien dit que tot allò era una bajanada sense cap fonament jurídic i que no portaria enlloc.

I tanmateix el 29 de setembre de 1977 el president del govern espanyol i màxim dirigent del Movimiento franquista, Adolfo Suarez, va restaurar la Generalitat de Catalunya, per mitjà d'un decret, i va nomenar-ne president Josep Tarradellas. Unilateralment, també.

Quin raonament jurídic pot aportar ningú encara avui que justifique que Tarradellas fos escollit president de la Generalitat? El van fer president de la Generalitat abans que la constitució espanyola existís i s'inventassen les autonomies. Com encaixava Tarradellas i la Generalitat en la legislació de l'època? De cap manera. Però calia fer-ho i es va fer.

El president del govern espanyol va violar totes les lleis que li va convenir de violar, començant per les fonamentals del Movimiento, totes en vigor. Perquè li convenia que Tarradellas fos el president d'una Generalitat que calia crear si hom no volia tenir un problema gros; i perquè sabia --la gran política es fa sempre així!-- que a posteriori ja es redactarien els decrets que tocàs de redactar per justificar i embellir una decisió que no era aigua clara, ni per la part catalana del 1954 ni per la part espanyola del 1977.

L'invent va funcionar i ningú, encara ara, no ha discutit la legitimitat d'una Generalitat de Catalunya hereva d'una reunió a l'ambaixada de la (extinta) república espanyola a Mèxic. No donem idees, però.

Quan ara ens expliquen tot això que la legalitat ens impedirà de ser independents, que no hi haurà cap escletxa per on poder passar, que ningú no acceptarà res que no haja estat escrit i blindat en la constitució, només cal que recordem que el president Tarradellas va existir i va governar a Catalunya fa quatre dies, en vida de molts de nosaltres. Malgrat les lleis del moment, contra les lleis del moment i superant el dèficit de les seues discutibles credencials. I per què? Senzillament perquè tots els grans actes polítics eludeixen deliberadament i superen les lleis vigents.

Que és exactament allò que passarà el 2014, si el país ho vol i si els nostres polítics, com el vell Tarradellas, ho saben executar. Dit d'una altra manera: no perdeu més temps rebatent apocalíptiques amenaces jurídiques o constitucionals. Simplement somrieu i recordeu Tarradellas a la plaça de Sant Jaume cridant 'Ja sóc aquí!'.

Font: VilaWeb