dissabte, 7 d’octubre del 2017

Albert Marcet: «L’1-O i les balances fiscals»

Havia d’escriure un article per a l’ARA sobre les conseqüències fiscals de la independència, tenint en compte el que passés l’1-O. Ha quedat clar que l’avantatge més evident de la independència seria protegir-nos de policies que venen de fora a pegar-nos, però intentaré acomplir l’encàrrec igualment.

Hi ha dos conceptes de dèficit fiscal: balança per fluxos monetaris (d’ara endavant, FM) i per càrrega-benefici (CB). FM suma els impostos pagats a Catalunya, i en resta la despesa pública en territori català. És al voltant d’un 8% del PIB.

La balança CB hi afegeix els beneficis que els catalans obtenen per despeses que el govern central fa fora de Catalunya. Es diu que és al voltant d’un 5%. És una aplicació de l’“anàlisi cost-benefici” que avalua amb criteris raonables quant i a qui beneficien els béns públics. Per exemple, l’Ajuntament de Barcelona podria fer servir l’anàlisi CB per decidir si és millor construir un parc a Horta o a Sants.

Un equip del ministeri d’Economia calcula laboriosament les balances per CB en totes les autonomies. Ells diuen que CB és una tècnica científico-objectiva i que FM no té sentit. És ben al contrari.

Es pot utilitzar CB per decidir on posar un parc: a tothom li agrada un parc. Però com que hi ha desacords radicals sobre els beneficis de la despesa del govern, avaluar-ho amb criteris de CB no té sentit.

L’1-O ho il·lustra tristament. L’any vinent el ministeri ens assignarà no sé quin percentatge de benefici a tots els catalans per les despeses del desplaçament policial. El cost dels vaixells, les hores extres dels policies que pegaven les iaies. Salaris de ciberacosadors que feien caure els ordinadors on es votava un referèndum que desitjarien, en millors condicions, el 70%-80 % dels catalans. També ens assignaran beneficis pel cost dels guàrdies civils que han assaltat el nostre govern i dels que s’infiltren a manifestacions. I pels diplomàtics que pressionen mitjans de comunicació i governs estrangers per dir que ens mereixem que ens peguin. Ja és prou irritant que es pagui amb els nostres diners. Dir que ens reporta un benefici és grotesc.

Molts economistes de prestigi han argumentat que la indepèndencia seria perjudicial econòmicament per a Catalunya. Fent fum amb arguments pseudotècnics i dades suposadament objectives amaguen el que qualsevol economista neutral veu a cop d’ull: Catalunya estaria econòmicament molt millor si fos independent.

Les balances fiscals poden ajudar a fer un càlcul aproximat però objectiu de les conseqüències fiscals de la independència. FM ja inclou la majoria de despeses: pensions, exèrcit apostat a Catalunya, sanitat, educació, etc. Hi hauria despeses addicionals: ambaixades, alguns funcionaris d’Hisenda (les delegacions ja s’han comptat a FM), la força aèria i la marina... el que decidís un Parlament. Podem aproximar aquest cost addicional. Albert Carreras, en l’article publicat el 8-2-2017 a l’ARA sobre la viabilitat econòmica de la independència, amb dades d’un article de Josep Pedrol concloïa que el cost en nous funcionaris seria d’un 1%. Sens dubte estaria per sota de la diferència d’un 3% que hi ha entre FM i CB, ja que CB ens assigna beneficis per un gran nombre de despeses ineficients del govern central, duplicacions, etc. Posem que les despeses addicionals realment serien un 2% del PIB. Veurem que el nombre exacte no fa una gran diferència.

Cal tenir en compte el producte addicional que genera cada euro de despesa pública, i que s’anomena “multiplicador”. Els estudis disponibles en aquest camp troben, sense un augment d’impostos, un multiplicador d’entre 1,6% i 2,2%. Agafem el punt intermedi, 1,9%.

L’efecte multiplicador genera impostos addicionals. La ràtio de recaptació d’impostos sobre producte fluctua poc en la majoria de països; a Espanya és ara al voltant del 40%, i restringit a Catalunya deu ser més alt (no en tinc dades), però quedem-nos amb un 40%. Per tant, si el producte català fos semblant, i amb l’estructura impositiva actual, el cost d’una administració independent seria de: 2 - 2 x 1,9 x 0,4 = 0,48%.

Segons això, una Catalunya independent tindria un superàvit del 7,5% anual. Brutal. Podríem quedar-nos amb el 8% de FM i ignorar CB.

Com he dit, he suposat que el producte català seguiria com ara, i és evident que a mitjà termini seria així. Ara bé, l’estat espanyol ha deixat clar que està disposat a cremar part del producte espanyol i del català. Innegablement això tindrà un efecte negatiu temporal. Dubto que arribés al 7,5%. Cadascú ha de decidir si això l’espanta.

Font: ara.cat

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada