Després de tants mesos la idea de sumar s'ha obert pas d'una manera rotunda. Les associacions sobiranistes s'han decidit a agafar la direcció electoral del procés i els partits polítics han coincidit a respectar-ho i s'han obert a parlar-ne i a debatre-ho.
Evidentment, som molt lluny encara de la solució definitiva, però el canvi de situació ha produït una sensació d'alleujament evident entre els independentistes. De colp s'ha obert, prudentment, una porta a la il∙lusió, i ara cal posar fil a l'agulla, amb delicadesa, però sense manies. Tot amb tot, la cosa més difícil de totes, aquesta és la meua opinió, ja s'ha fet aquesta setmana.
Ara caldrà concretar, saber si parlem d'una llista conjunta o no, saber quina mena de llista ha de ser, saber qui hi ha d'anar, saber quin paper hi han de tenir els partits o els dirigents polítics, estudiar la fórmula més viable i sensata de presentar-la, dissenyar una campanya perfecta i sobretot, sobretot, planificar tant com siga possible què faran el govern i el Parlament de Catalunya a partir del 28 de setembre.
No és que hi haja poca feina; de fet, n'hi ha molta. Però la notícia clau és que el vent s'ha girat i per això ja no em preocupen pas tant els detalls; ja ho anirem aclarint tot. L'error, l'error monumental, era persistir en l'afrontament entre els independentistes, l'error era presentar a la societat una imatge de fractura, l'error era canviar el relat que fa de les eleccions del 27-S un plebiscit de ressò internacional per la independència. I tot això, tots aquests errors, crec que s'han començat a corregir aquesta setmana que s'acaba. És una victòria de la persistència que únicament la història sabrà posar al lloc que toca.
Però, ara com ara, crec que ja podem dir que així anem molt bé i que aquesta era la via que el país necessitava.
Font: VilaWeb
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada